SETEMBRE 28-29-30/09/12

OS DE CIVÍS / 23 ANIVERSARI (28-29-30 - 09 - 2012)
Durant la tarda del divendres anem pujant a Os de Civís els integrants d’aquesta trobada per commemorar el 23 aniversari de la creació de la Secció Excursionista de la UCC. Ens allotgem a l'hotel Os de Civís, que ja és com casa nostra per les reiterades vegades que ens hem albergat. Després de sopar, com el cel no augura bones intencions, en Ramon Poch i l’Abad, que és el que ha preparat el recorregut de 25 Qm per la vall de Madriu (Andorra),

proposen fer dos grups: un sortirà de l’hotel a les nou del matí, i l’altre, una hora més tard. Si plou, es pot anar a Andorra de compres, a Caldea o a veure algun museu.
A les deu sortim el segon grup, més nombrós que el primer que ho ha fet a les nou. Una hora més tard aparquem a prop de l’Estany d’Engolasters. De moment no plou, però damunt nostre tenim un cel amenaçador. A la vora de l’aparcament, a l’altre costat de la carretera comença l’itinerari marcat com El Camí de les Fonts; un altre cartell ens informa sobre el recorregut fins al Coll Jovell. El camí es molt bonic i

arranjat, sembla un passeig d’un jardí. Aviat arribem a la Font de les Ordigues que brolla un generós doll d’aigua. Metres més endavant, després de creuar un túnel ens apropem per la dreta a un mirador que ens regala una espectacular panoràmica: a sota nostra, els prats i camps de conreu envolten l’estilitzada església de Sant Miquel d’Engolasters, i al fons de la vall descansa Andorra La Vella sota la mirada de les muntanyes que la flanquegen.
Ara transitem per l’antic camí hidroelèctric d’Engolasters que ens porta, de seguida, a la Font de les Molleres que raja molt poc. Més

endavant, deixem a l’esquerra la Font dels Corralets completament seca, i en el moment que el camí comença a enfilar-se hi ha, a la dreta, una mena de refugi amb una llar de foc. Un cartell anuncia: Camí dels Matxos/Coll Jovell. A les dotze arribem després d’una forta pujada a l’altura del cartell Camí del Coll Jovell que segueix per la dreta; nosaltres continuem pujant pel sender de l’esquerra una mica més fins una mena d’explanada on hi ha plantada una cabana de troncs, semblant a les tendes dels indis americans. Des d’aquí en Ramon Poch truca als del primer grup que ja es troben al refugi de Fontverd. En

aquesta explanada hi ha dos camins que van al refugi de Fontverd, un per la dreta que triga 1h 10’, i l’altre per l’esquerra, que és el que agafem nosaltres, i que tarda 1h 05’. El sender, veritable tobogan amb continues pujades i baixades, va faldejant per sobre el fons de la vall, i creua diverses tarteres i diferents zones boscoses. Som a la Vall de Madriu, paraula derivada de “mare” i “riu”; aquesta vall és Patrimoni de la Humanitat des de 2004. Es tracta d’un paratge glacial, rodejat d’elevades muntanyes, on sobreviuen tradicions pastorívoles i una propietat comunal de 700 anys de vida. Mentre avancem per aquest

natural i feréstec indret, aviat sentim el soroll de les esquelles del bestiar. El cel es va carregant de núvols que pronostiquen pluja imminent. En Dídac, el net d’en Ramon Poch, ens desgrana una sèrie d’acudits i endevinalles mentre avancem per aquest magnífic paisatge. Més endavant, ja veiem el ramat de vaques i alguns cavalls pasturant al fons de la vall. Quan portem quasi una hora de camí des de l'explanada de la cabana de troncs, ens aturem perquè comencen a caure les primeres gotes. A sota nostre, hi ha un edifici i per la riba del riu dos companys nostres del primer grup ja se’n tornen a causa de la pluja i

de la boira.
Nosaltres també fem marxa enrere perquè la pluja comença a posar-se seria. Segons una nota que m’ha passat l’Abad, el primer grup una vegada arribats al Coll Jovell han continuat pel GR 64 fins al refugi de Fontverd per un camí amb una pujada bastant llarga i amb la dificultat de no relliscar per culpa de la pluja. Del Coll Jovell al refugi de Fontverd han trigat una hora, però el temps plujós i boirós no els ha permès gaudir del panorama que els envoltava, tan sols han pogut contemplar el riu, les vaques i els cavalls que pasturaven en el prat

pròxim al sender. A l’arribar al refugi de Fontfred han fet un petit descans i han aprofitat per decidir si continuaven o no. Mentre uns quants decideixen recular, en Serra, en Francesc Madrid i dos companys més s’encaminen cap al Pla de l’Ingla i arriben fins al refugi de Rius dels Oms on el mal temps els impedeix continuar fins a l’Estany de l’Illa. Els altres van baixant fins a trobar-se amb el segon grup a l’aparcament del llac d’Engolasters.
Quan nosaltres arribem a l’explanada de fusta ens trobem amb alguns companys del primer grup i tots junts ens dirigim a l’aparcament, sota

un plugim persistent. Agafem els cotxes i ens anem a un bar-restaurant on mengem els entrepans a la terrassa exterior, però a cobert. Continua plovent i la humitat i el fred es fan sentir: som a 8º.
A l’hotel, dutxa i descans, i després, sopar. Avui celebrem el 23 aniversari de la fundació de la Secció Excursionista, per això el pastís porta aquesta xifra. Mentre la Carme, impulsora d’aquesta fundació, amb l’Anna i en Dídac tallen el pastís, la cara d’en Ramon irradia felicitat al veure la seva dona, filla i net, tots

junts, en aquest emotiu moment. Com aperitiu de la representació teatral, en Dídac mostra la seva solvència, soltant un reguitzell d’endevinalles i acudits que fan riure a tothom. A continuació, el grup teatral, sota la direcció de l’Alsina, fa una esperpèntica recreació personal de les Olimpíades on destaca l’escena de la natació sincronitzada. Seguidament, ve el ball, el cremat, preparat com sempre per en Xavier, i el cant de les havaneres. A la una a dormir.

Rafael Torguet, soci 4938

 

 

Juliol 6-7-8/07/12

  Circ de Colomers  6-7-8/07/12
El mes de Juliol, és un mes propici per fer quelcom significatiu que afegeixi prestigi a la nostra Secció. Aquest any, s’han programats el dies 6,7 i 8 per anar a fer el Circ de Colomers en la Vall d’Arán, aquesta zona conté la major densitat d’estanys de tot el Pirineus.
Dins de les variades rutes que es podem fer, nosaltres hem escollit la ruta llarga, ruta circular d’uns 15 Qm i uns 800 metres de desnivell, que ens permet contemplar una vintena d’estanys.
Aquesta sortida per una o altra raó, el grup a quedat reduït a la mínima expressió, nou representants de la Secció més dos simpatitzants som els que intentarem assolir la fita prevista.
El Divendres dia 6, quasi tots a la mateixa hora, arribem al acollidor hotel Delavall, en mig de Vielha és un hotel que reuneix totes les condicions per tenir-lo en compte per altres ocasions.
Una vegada instal·lats, com l’Hotel no disposa de cuina anem a sopar al poble, com no tenim cap referència, entrem en un restaurant on l'amo ens proposa fer un “pica pica” que acceptem, a l’hora de pagar la factura també “pica”, i no tenim més remei que rascar-nos la butxaca, de totes maneres també i a de dir que el que hem menjat ha sigut excel·lent.
El Dissabte a les 7h 30’, ens trobem al menjador e l’hotel per esmorzar, en acabar, sortim cap a Salardú, pel camí recollirem a l’Andreu i en Joan que han anat al càmping d’Artíes amb la seva autocaravana.
En arribar als Banys de Tredòs, ens trobem que la carretera els mesos de Juliol i Agost està tancada, un servei de taxis fa la ruta fins l’inici de la pujada al refugi de Colomers.
A les 9h 30’ iniciem la pujada, no tardem gaire en arribar a les Planoles de la Llosa, normalment inundada, unes passarel·les de fusta aixecades uns 20 cm del terra eviten haver de mullar-se els peus, les passarel·les acaben en el pont que creua el torrent que baixa de la presa de Colomers, el camí es bifurca, el de la dreta va al refugi de Colomers i serà pel que tornarem i el d’enfront en forta pujada ens porta cap al circuit dels estanys.
A les 10h 17’ arribem al primer estany, es tracte de l’estany Clòto de Baish, la seva gran roca en mig formant una mena d’Illa li dóna un signe d’identitat. Voregem l’estany per la dreta, pujant a contracorrent la cascada que esglaonadament uneix aquest estany amb el de Clòto de Naut on arribem a les 10h 25’, fem una parada per esmorzar una mica.
Reiniciem la marxa i en 5’ (10h 30’), arribem a l’estany Long, la seva forma estreta i allargada explica el perquè del seu nom, enganxat a ell trobem l’estany Rodó, com una gran bassa la seva silueta queda descrita pel seu nom.
El dia és esplèndid, llueix el sol i la calor es deixa sentir, amb poca distancia hem passat per quatre estanys i això no a fet mes que començar.
Sena adonar-nos, a les 11h 30’ arribem a l’estany d’Obago que és amb el de Colomers el més gran d’aquesta part dels Pirineus. A partir d’ací s’inicia una forta pujada, en front el Pic de Ratera s’alça esplèndid retallant la seva silueta en l'immens cel blau.
A les 12h 50’ arribem a l’estany de Ratera de Colomers, el deixem darrera i en 10’ ens topem amb l’estany de Cap de Colomers que voregem per la dreta. Estem a 2500m, el terreny es torna pedregós, en front tenim el Tuc de Pòdo i el coll del mateix nom per on havem de passar a l’altra vessant, una tartera ens fa perdre les fites i havem de buscar la manera més fàcil d’arribar al coll. A les 14h 04’ arribem al Coll de Pòdo, de 2703, és la màxima alçada del recorregut. El coll, és una magnífica talaia des on puden veure la gran quantitat d’estanys que es concentren en aquesta part dels Pirineus.
Iniciem la baixada ràpidament, a les 14h 15’ arribem a l’estany Gelat, el lloc és esplèndid i bona hora per dinar.
Havent recuperar forces, continuem el camí, com la baixada és bastant forta hem d’anar amb mol de compte i l’avançament és força lent. Continuem per la bora del torrent de l’estany Gelat, a les 15h 56’ arribem a la zona on havem de creuar-lo, el torrent baixa en força i no és gaire fàcil trobar un lloc on passar sense haver de mullar-se els peus. Solucionada aquesta dificultat, continuem el camí, passem per un grup de petits estanys anomenats estanyets del Port son les 16h 08’. Continuem baixant, petits estanys sense nom van quedant enrere i a les 16h 23’ arribem a l’estany dels Cabidomats, deixem el pedregar que tanta estona ens ha acompanyat i entrem en una zona de prats bastant més agradable per caminar, A les 16h 55’ arribem a l’estany Mort, portem 7h 30’ de caminar i no és que estiguem morts però poc li falta.
Per fi ja podem veure el nou refugi de Colomers, això es dóna una alegria tot i que per arribar al final encara ens falta un bon tros. Son les 17h 17’ quan arribem al refugi de Colomers, la idea inicial de fer una parada i prendre unes cerveses havem de descartar-la dons l’últim taxi surt a les 18h 30’ i ja anem justos de temps.
Una vegada reagrupats continuem la marxa, passem per l'antic refugi de Colomers, a la majoria dels components del grup ens venen a la memòria aventures passades en altra època.
Ràpidament iniciem la baixada, aquesta vegada pel mig del bosc, a les 17h 54’ arribem a la cruïlla on aquest matí ens hem desviat per iniciar la ruta dels estanys, continuem baixant fins arribar al pàrking on paren els taxis a temps per prendre l’últim, que ens portarà fins on hem aparcat els cotxes son les 18h 14’.
Tot i que aquesta excursió ha sigut bastant forta, 8h 40’ de caminar amb 700m de desnivell i uns 13 Qm de recorregut, hem pogut conèixer aquest espectacular indret on els estanys es multipliquen a l’ombra dels espectaculars cims de més de 2700m.

 

Maig 16/05/12

ALÒS DE BALAGUER / CONGOST DE MU 16-05-12

L’excursió del mes de Maig, transcorre pel poc conegut Congost de Mu en la comarca de la Noguera.

El punt de trobada, és als afores del poble d’Alòs de Balaguer, petit poblet, conegut per la gran quantitat de fons d’aigua que brullen constantment i pel seu Castell.

Tot i que les previsions meteorològiques no son gaire bones, de moment, el cel està totalment blau, i uns bonics núvols blancs com bolles de cotó no fam preveure que el dia empitjori.

A les 9h 15’ tots estem a punt, iniciem la caminada per una pista ampla apta per cotxes que discorre pel marge del riu Segre.

El riu baixa ple de bora a bora d’una aigua neta i tranquil·la, guiada per les impressionant parets de l'Estret de Mu.

Encara no hem caminat 30’, arribem a una zona de pícnic amb unes grans taules de pedra, una font, i una curiosa construcció rodona amb una llarc de foc al centre, una xemeneia i uns bancs de fusta adossats a la paret, aquesta construcció, tant pot servir d’aixopluc, com per fer-se unes costelles a la brasa.

 Com hem hagut de matinar força, degut a la distancia des de

Barcelona, ens sembla bona idea aprofitar aquestes instal·lacions per esmorzar.

Desprès d’esmorzar continuem la marxa, la pista, acaba a l’entrada de l'Estret de Mu (10h 17’), una passarel·la enganxada a la paret ens facilita el pas.

El riu discorre entre les parets del congost, el sender de vegades baixa a ram de riu i altres s’eleva a cotes més altes.

L’espectacle que forma el riu, encaixonat entre les altes parets del congost és espectacular.

Ens anem endinsam pel congost, ja comencem a veure les parets de la pressa de Camarasa i la Central Elèctrica.

Arribem a una cruïlla de camins (10h 59’), 100 metres per sota nostre,  

podem veure el pont penjat que travessa el riu Segre per anar a Camarasa, nosaltres, havem de seguir el camí que s’enfila fen siga sagues uns 400 metres fins arribar al mirador de la Peralta (12h 00’). Desprès d’uns petits incidents, arribem al mirador, fem un descans d’uns 30’ admirant la imatge de la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa.

Pel Camí de lo Palomar iniciem la tornada, es tracta d’un corriol que discorre per la cota de 700 metres entre matolls, i sense cap ombra que ens protegeixi del Sol, que ja "apreta" a aquesta hora del dia.

En arribar a la Cabana de la Coma del Poll (13h 45’), base del cim Castellàs, trobem uns arbres que ens donen suficient ombra per dinar

tranquil·lament. Com tenim el Cim del Castellàs davant nostre, un grup s’anima a assolir el cim, tot i que el camí per pujar, no està gens definit, comencen a pujar buscant el camí menys complicat, en 20’, ja estan dalt del cim des d’on ens saluden fen volar la senyera del Club.

Quan els companys que han assolit el Cim han acabat de dinar (14h 50’), continuem el camí. Desprès d’uns dubtes i gracies al GPS, trobem el corriol que pel mig del bosc envolta el cim del Castellàs. El camí condueix a una ampla pista que en lleugera baixada, ens apropa al poble, en arribar a una cruïlla (16h 00’), un pal ens indica cap al Castell d’Alòs.

En poc més de 10’, arribem al Castell. El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura

al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat

El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents.

 Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur N, el petit mur NO, que forma l’esperó, i molt poc de la paret O. Aquesta construcció potser fou feta el segle X.

Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI s’afegí l’alta torre circular. Aquesta torre de guaita estratègica, sembla vigilar més la zona

muntanyosa que la del riu. Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina. Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara.

Desprès de tafanejar una mica del que queda del Castell, ens fem la foto de grup, i acabem aquesta bonica

excursió, prenent-nos unes cerveses en un bar del poble i comentant les incidències que hem tingut (16h 42’).

 

 

.

 

Abril 14/04/12

 Riells - Coll Xic - Camí de les Cascades - Riells.  14/04/12

L’excursió d’aquest mes d’Abril, ens permet endinsar-nos en una de les parts mes salvatge i desconeguda del massís del Montseny.

El punt de trobada, és l’església de Riells del Montseny o abadia de Sant Martí, de la qual ja es té notícia des del segle XI.

Tot i que les previsions meteorològiques no eren gaire favorables, i la nit anterior, a caigut una gran tempesta per aquests indrets, el matí s’ha aixecat amb un cel blau només trencat per uns quants núvols blancs creuant el cel.

Sortim de davant de l’església en direcció SW, per la pista que porta cap a Santa Fe fins arribar al trencall de Can Guillem i Can Nadeu. Sense creuar la riera seguim per una deteriorada pista que en forta pujada i paral·lelament a la riera, s’endinsa pel Sot Llobater.El Sot Llobater és un dels indrets més recòndits del Montseny. Situat en el vessant est del Morou, s'enfila dret des de Riells fins al coll de l'Escala. El camí recorre pel fons del sot i és difícil tenir vistes àmplies si no és des dels seus dos extrems, el cim de l'Escala i les roques del Portell del Bisbe. Això no obstant, la salvatgeria del seu paisatge i la varietat de la vegetació fan que el recorregut sigui molt agraït. A la part superior del recorregut hi ha algunes de les millors fagedes del país, que, sobretot a la tardor, ofereixen una varietat de colors insuperable. Però l'encant del recorregut és molt variat: roques de formes capritxoses i atrevides, miradors insospitats, alzinars atapeïts, sots gairebé impenetrables i la meravella de les aigües de la riera de Riells.

Deixem la pista per continuar per un corriol no gaire marcat. El corriol, molt confús, s’endinsa entre els còdols del sot pujant pel marge dret de la riera. A estones es fa difícil seguir el camí.

Es l’hora d’esmorzar, ens sortim una mica del corriol buscant un lloc adient, trobem una esplanada on unes grans roques que no ens expliquem des d’on han sortit, ens proporcionen un bon lloc per esmorzar  (2h 21’)Reiniciem la ruta pel corriol que en forta pujada, ens porta al trencall del Coll Xic (2h 36’), el camí de l’esquerra porta a la portella del Bisbe, Pla de les Bruixes, i l’Esquell de Morou, nosaltres, prenem el de la dreta i en uns deu minuts arribem al Coll Xic (2h 46). És un bon lloc per descansar una mica i contemplar el feréstec escenari que tenim al voltant nostre. Destaca força avall el Pont de l'Àliga, una pedra plana enclavada entre estrats gairebé verticals. També la vista sobre la vall dels torrents de Vimeners i de Can Bernat és molt bona i més enllà, sobre el castell de Montsoriu i les muntanyes de les Guilleries.

Després de gaudir d’aquest excel·lent mirador continuem la ruta. A partir d’ací, el camí inicia una baixada per antigues carboneres travessant la tartera de la Canal Llarga (3h 07’), arribem al lloc anomenat Dues Rieres (3h 36’), punt de confluència entre la Riera de Vimeners i la del Sot dels Güers formant la Riera de Riells. Ara el camí discorre paral·lel a la riera, uns 20 metres per sobra.

Seguim el camí, sempre acompanyats pel soroll de l’aigua, saltant per les roques de la riera. El camí, ens permet baixar a la vora de la riera per admirar els salts d’aigua que es formen en la llera del riu.

Passada una carbonera que té una pedra enorme al mig, deixem un camí a la dreta, que ens portaria també a Riells pel Corralet d'en Pelegrí, i seguim pel de l'esquerra, que ara en baixada més forta aviat ens porta a

trobar una ampla pista al costat de la riera i d’un salt d’aigua (4h 28’), un lloc magnífic per dinar.

Desprès de dinar tranquil·lament, continuem per la pista passant pel costat d’uns esplèndids castanyers. Seguim la pista i en menis de 20 minuts, arribem a l’Abadia de Sant Martí, inici i final d’aquesta sorprenen excursió (4h 58’). 

10/03/12 MARÇ

PUIG DE LA BASTIDA - PLA D’AIATS (10-03-1012). Passat Cantonigròs, aproximadament al km 26 de la carretera C-153, agafem la pista forestal que surt per l’esquerra i que, en dos kilòmetres, ens porta al Coll de Comajoan, on aparquem els vehicles al costat de la cadena que barra l’entrada de la magnífica masia de Comajoan. Aquí mateix, a les 9 h 50’, iniciem l’excursió pel Camí Ral de Vic a Olot, segons indica un rètol. La pista, senyalitzada amb marques grogues, avança, quasi planera, rodejant el cingle d’Aiats. A l’alçada del Pla de Bertajol, s’afegeix el Gr-2 que el deixem quan, més endavant, prenem una pista per l’esquerra que, en lleugera pujada, ens porta a l’antiga masia de Cal Santcrist de la que solament resta un cobert rodejat de prats. Al costat d’aquest edifici i vigilats pel Puig de la Bastida, esmorzem aprofitant un muret i l’herba del prat que ens serveixen de seients; un sol primaveral afegeix un plus positiu.
     A les 10 h 40’, emprenem la marxa. De seguida veiem en un racó ombrívol restes de glaç que ens recorden el fred gèlid de fa unes setmanes. Després d’entrar a una fageda, passem una tanca, i quan som al Pla de la Soca iniciem una pujada fins arribar al Coll de Santcrist. Es tracta d’un coll molt pla que gaudeix de bones vistes. Aquí coincidim amb un grup de senderistes de Sant Julià de Vilatorta que busquen, una mica despistats, el sender que puja al Puig de la Bastida; una vegada orientats s’enfilen cap amunt abans que el nostre grup. Nosaltres deixem el camí ample que es dirigeix cap al Cabrera i emprenem el sender per l'esquerra, al principi poc definit, que s’enfila cap al Puig de la Bastida per dins del bosc. A les 11h 20’, assolim l’allargassat cim de 1.249 m. d’alçada, on ja ha arribat el grup de Sant Julià de Vilatorta. Després de gaudir d’una esplèndida panoràmica on destaquen el Puigsacalm, en primer terme, i l’emblanquinat Canigó, més llunyà, fem la foto de grup.
     Recorrem el llarguer llom del Puig de la Bastida i iniciem la ràpida baixada fins el Coll de Sións. Carenem una mica i, de seguida, per un tram dret i estret assolim, amb algun petit grau, el Pla d’Aiats d’una alçada de 1.307 m. Es tracta d’un pla d’uns 1.500 m de llarg i 150 m d’ample. Un sender, flanquejat de bronsa i falgueres que presenten un to marró a causa de la greu sequera que patim des de fa mesos, ens porta fins la senyera que ondeja a la vora del precipici. Aprofitant la caloreta del sol, ens aturem a descansar i gaudir de les vistes que ens ofereix aquest mirador sobre tres comarques diferents: Osona, la Garrotxa i la Selva, entre les quals s’aixeca el Collsacabra, però també albirem el sector de Rupit, Cantonigròs, la Plana de Vic, el Montseny, al fons, i al peu de la
cinglera, clissem la masia de Comajoan i la petita ermita de Sant Gil, envoltades de prats. A les 12h 45’, agafem el sender que es dirigeix al Cabrera i que transcorre pel mig del pla, entre boixos i pins d’un verd groguenc degut a la sequera. Deixem aquest sender a l'altura de les Cabanes d’Aiats, dues edificacions, que semblen una masia, situades en una clotada; es van construir quan en aquest pla es sembrava patates per la dècada dels quaranta del segle passat. On hi havia patates, ara hi ha pins; molts d’ells mostren els efectes de la processionària en forma de cabdells blancs. Al costat d’aquestes dues cabanes comença el grau procedent d’Aiats, anomenat també grau de la Serrica, de l’Escaleta o Escales d’Aiats. Agafem el sender que neix a la vora de les cabanes d’Aiats i que es precipita muntanya avall per salvar la fenomenal muralla de la cinglera. El corriol comença a davallar per una fageda on veiem senyals de color blau, i continua baixant
ininterrompudament, dibuixant atrevides llaçades; passem per alguns trams empedrats i altres que presenten certa dificultat per la seva verticalitat. Més avall, el sender surt del bosc i travessa una
obertura on fem una llarga graonada, amb compte, perquè a la dreta tenim un cingle vertical. Des d’aquest punt veiem la masia d’Aiats, al fons. El sender continua un tram encastat dins de la canal; segueix un tram on s’aixeca una polseguera per ser el camí de terra i, finalment, arribem al pla, a l’altura de la masia d’Aiats que presenta una ampla façana amb nombroses finestres. Un ramat d’ovelles descansa en un pratal costat de l’edifici.
     Des d’aquesta magnífica masia ens dirigim, vorejant uns camps de pastura i de conreu, a l’esplèndida Casa de Comajoan, de noble presència. A la vora, hi ha l’ermita de Sant Gil on apareix gravada la data 1736. Asseguts al prat que hi ha enfront del petit temple, uns sota l’ombra que brinden unes alzines i altres al peu d’uns roures despullats, dinem plàcidament. Abans de regressar als cotxes, fem una llarga migdiada.
    A les 15h 10’, recorrem els 200 metres que hi ha fins al Coll de Comajoan on es troben els cotxes aparcats a la vora de la cadena. Seguidament, anem a Contonigrós on aparquem al costat del camp de futbol. Aquí es planteja dues opcions: Una, anar a la Foradada; l’altra, visitar un bar. Al final, guanya la segona proposició. Tots ens dirigim a un bar del poble on prenem cafès, clares, cerveses... i descansem una bona estona.

Rafael Torguet, soci 4938

Febrer 3-4-5/02/2012

OS DE CIVIS / RAQUETES (3-4-5 - 02 - 2012)

Malgrat les previsions adverses de l’onada de fred siberià que els meteoròlegs han donat per aquest cap de setmana, nosaltres, vam decidir pujar a Os de Civis com estava previst des de feia temps. Durant tot el divendres, 3 de febrer, uns pel túnel del Cadí i altres per Cervera i Ponts anem arribant a aquest encantador poblet lleidatà.

A l’hora de sopar del divendres, en Ramon Poc, al no poder-nos calçar les raquetes per la falta de neu, proposa fer dos grups amb recorreguts diferents: un, que sortiria a un quart de nou per intentar assolir el Salòria i l’altre, més tard, faria un itinerari més curt.Un vent huracanat i enfuriat no deixa de rugir durant tota la nit. El seus variats registres semblen rugits d’animals embravits, ploralles prolongades i agudes d’infants o sons que pareixen pertànyer a un altre món. La nit és gèlida: 20 graus sota cero.Quan baixem a esmorzar el segon grup, el primer ja està en camí del coll de Conflent. A tres quarts d’onze, amb una temperatura de 14 graus sota cero, i comandats per en David, el mateix guia de l’any passat, els 33 integrants del grup ens posem en marxa per la pista, enfarinada i sobretot gelada, que passa per davant de l’hotel i que es dirigeix cap al coll de Conflent. Dos nens, desafiant el fred, fan relliscar els trineus per damunt d’una taca de neu a prop del camí. Aviat, deixem a la dreta el cartell “Zona de ramaderia”. Més amunt, a una bifurcació, seguim per la indicació “Riu Salòria / Borda de Gabatxó”. A partir d’aquí, un mantell blanc va cobrint les petites pedres de la pista. De seguida, ens creuem amb Ramon Poc. Ens diu que ell i tres més s’han donat la volta a l’arribar al coll de Conflent pel fort vent que feia, però els altres quatre companys han continuat cap al Salòria.Nosaltres, aviat, abandonem la pista i ens desviem per un sender molt bonic que ens porta al riu Salòria, tal com indica un cartell. És un indret arrecerat i assolellat; una bona capa de neu cobreix el llit del riu, completament gelat. En David retira, a cops de peu, la neu per veure si el gel resisteix el nostre pes al trepitjar-lo. Una vegada a l’altra vora del riu, ens aturem una estona per gaudir del sol que ens proporciona una bona temperatura. Una mena de monòlit, fet amb lloses de pissarra superposades, s’aixeca al costat del cartell que indica “Os de Civis 4”. Reprenem la marxa per la riba esquerra del Salòria, en direcció al poble. El camí és bonic i entretingut; abans d’arribar enfront de l’hotel, que descansa en un alt a l’altra banda del riu, un arbre abatut ens barra el pas; fem un petit rodeig i continuem pel sender que, de seguida, ens reserva una altra sorpresa: una corda, enganxada a la paret rocosa, ens ajuda a salvar un estret perillós, agreujat per la neu i el glaç, que cau verticalment sobre el riu; metres més avall, una segona corda ens permet creuar un rierol, completament gelat, que ens regala un parell de cascades precioses, cisellades pel glaç. Seguidament, el sender s’encamina cap al Salòria on finalitza al costat de la carretera que puja a l’hotel, però nosaltres avancem per una sèrie de bancals, sense camí definit, fins que ens trobem a l’altura d’Os de Civis, on el conjunt del poble presenta una distribució geomètrica harmònica: l’església de Sant Pere ocupa el vèrtex superior d’un triangle isòsceles, mentre que la base del mateix la formen el conjunt d’edificis que hi ha a la carretera. Per aquest tram, les fortes i fredes ventades amorteixen l’escalfor que ens anava proporcionant el sol. Després de contemplar el poble, a vista d’ocell, continuem per uns bancals, alguns amb tolls glaçats, en busca d’un pont que ens deixi a l’altre cantó del riu Setúria. Finalment, arribem al riu, però no veiem cap pont. Una generosa corrent d’aigua ens obliga a buscar el millor punt estratègic per salvar-la; per fi, quasi tocant a la paret d’una resclosa on el Setúria es divideix en dos petits braços, podem guanyar la riba contrària. Aquí ens trobem amb un altre problema: no veiem cap camí, ni senderó. A través d’una sèrie de falsos corriols, arribem a la pista que es dirigeix cap al poble, just al costat d’un indicador que diu: “Os de Civis 15’ “. Fem un petit tram d’aquest camí, fins als prats que rodejant el nucli urbà, on agafem un trencall que ens deixa al peu de l’església de Sant Pere, on el grup continua per un carrer empedrat, completament glaçat, fins arribar a la carretera. Alguns de nosaltres pugem els graons que porten a l’entrada  de la senzilla església romànica, documentada l’any 1312, on destaquen l’absis semicircular i el campanar, que manté característiques pròpies de fortificació, com són les espitlleres del primer pis i les quatre obertures del segon. Des de la porxada del temple, es contempla el conjunt del caseriu, amb els terrats de pissarra emblanquinats, que s’escampa fins la carretera.

Uns quants cotxes andorrans ens avancen, mentre pugem per la carretera que va a l’hotel; i en el dos últims revolts, les fortes ventades del torb donen per finalitzada l’excursió, que ha resultat molt millor del que pensàvem, malgrat el fred que en aquests moments, les dues de la tarde, és de 10 graus sota cero.

A les vuit del vespre, ja anem tots disfressats dels anys vint. I després d’un bon i abundant sopar, ve el plat fort: l’actuació dels nostres companys, de llarga trajectòria teatral, que ens fan una representació antològica de la pel•lícula Cabaret. L’Alsina broda el seu paper com a presentador i la resta: en Ramon, Joaquim, Jordi, Cristòbal, Salva i Xavier desgranen, al mateix temps que recreen gracioses coreografies, algunes de les cançons més cèlebres: Mein Herr, Maybe this time, Cabaret, Money, money... Abans de cada actuació, veiem per una pantalla la corresponent cançó del film, fet que contrasta molt bé amb la representació dels nostres amics.

Abans de començar el ball, en Ramon Poc dirigeix unes paraules d’agraïment als propietaris de l’hotel pel bon acolliment que ens fan cada any i sobre tot aquest que, malgrat l’anul•lació feta pels companys de Tarragona, no han pres cap mesura econòmica. Després del cremat d’en Xavier i el cant de les havaneres La bella Lola i l’Avi, es dóna per tancada la quarta trobada de raquetes, consecutiva, a Os de Civis.

Rafael Torguet, soci 4938