Circ de Colomers 6-7-8/07/12
El mes de Juliol, és un mes propici per fer quelcom significatiu que afegeixi prestigi a la nostra Secció. Aquest any, s’han programats el dies 6,7 i 8 per anar a fer el Circ de Colomers en la Vall d’Arán, aquesta zona conté la major densitat d’estanys de tot el Pirineus.
Dins de les variades rutes que es podem fer, nosaltres hem escollit la ruta llarga, ruta circular d’uns 15 Qm i uns 800 metres de desnivell, que ens permet contemplar una vintena d’estanys.
Aquesta sortida per una o altra raó, el grup a quedat reduït a la mínima expressió, nou representants de la Secció més dos simpatitzants som els que intentarem assolir la fita prevista.
El Divendres dia 6, quasi tots a la mateixa hora, arribem al acollidor hotel Delavall, en mig de Vielha és un hotel que reuneix totes les condicions per tenir-lo en compte per altres ocasions.
Una vegada instal·lats, com l’Hotel no disposa de cuina anem a sopar al poble, com no tenim cap referència, entrem en un restaurant on l'amo ens proposa fer un “pica pica” que acceptem, a l’hora de pagar la factura també “pica”, i no tenim més remei que rascar-nos la butxaca, de totes maneres també i a de dir que el que hem menjat ha sigut excel·lent.El Dissabte a les 7h 30’, ens trobem al menjador e l’hotel per esmorzar, en acabar, sortim cap a Salardú, pel camí recollirem a l’Andreu i en Joan que han anat al càmping d’Artíes amb la seva autocaravana.
En arribar als Banys de Tredòs, ens trobem que la carretera els mesos de Juliol i Agost està tancada, un servei de taxis fa la ruta fins l’inici de la pujada al refugi de Colomers.
A les 9h 30’ iniciem la pujada, no tardem gaire en arribar a les Planoles de la Llosa, normalment inundada, unes passarel·les de fusta aixecades uns 20 cm del terra eviten haver de mullar-se els peus, les passarel·les acaben en el pont que creua el torrent que baixa de la presa de Colomers, el camí es bifurca, el de la dreta va al refugi de Colomers i serà pel que tornarem i el d’enfront en forta pujada ens porta cap al circuit dels estanys.
A les 10h 17’ arribem al primer estany, es tracte de l’estany Clòto de Baish, la seva gran roca en mig formant una mena d’Illa li dóna un signe d’identitat. Voregem l’estany per la dreta, pujant a contracorrent la cascada que esglaonadament uneix aquest estany amb el de Clòto de Naut on arribem a les 10h 25’, fem una parada per esmorzar una mica.Reiniciem la marxa i en 5’ (10h 30’), arribem a l’estany Long, la seva forma estreta i allargada explica el perquè del seu nom, enganxat a ell trobem l’estany Rodó, com una gran bassa la seva silueta queda descrita pel seu nom.
El dia és esplèndid, llueix el sol i la calor es deixa sentir, amb poca distancia hem passat per quatre estanys i això no a fet mes que començar.Sena adonar-nos, a les 11h 30’ arribem a l’estany d’Obago que és amb el de Colomers el més gran d’aquesta part dels Pirineus. A partir d’ací s’inicia una forta pujada, en front el Pic de Ratera s’alça esplèndid retallant la seva silueta en l'immens cel blau.
A les 12h 50’ arribem a l’estany de Ratera de Colomers, el deixem darrera i en 10’ ens topem amb l’estany de Cap de Colomers que voregem per la dreta. Estem a 2500m, el terreny es torna pedregós, en front tenim el Tuc de Pòdo i el coll del mateix nom per on havem de passar a l’altra vessant, una tartera ens fa perdre les fites i havem de buscar la manera més fàcil d’arribar al coll. A les 14h 04’ arribem al Coll de Pòdo, de 2703, és la màxima alçada del recorregut. El coll, és una magnífica talaia des on puden veure la gran quantitat d’estanys que es concentren en aquesta part dels Pirineus.Iniciem la baixada ràpidament, a les 14h 15’ arribem a l’estany Gelat, el lloc és esplèndid i bona hora per dinar.
Havent recuperar forces, continuem el camí, com la baixada és bastant forta hem d’anar amb mol de compte i l’avançament és força lent. Continuem per la bora del torrent de l’estany Gelat, a les 15h 56’ arribem a la zona on havem de creuar-lo, el torrent baixa en força i no és gaire fàcil trobar un lloc on passar sense haver de mullar-se els peus. Solucionada aquesta dificultat, continuem el camí, passem per un grup de petits estanys anomenats estanyets del Port son les 16h 08’. Continuem baixant, petits estanys sense nom van quedant enrere i a les 16h 23’ arribem a l’estany dels Cabidomats, deixem el pedregar que tanta estona ens ha acompanyat i entrem en una zona de prats bastant més agradable per caminar, A les 16h 55’ arribem a l’estany Mort, portem 7h 30’ de caminar i no és que estiguem morts però poc li falta.
Per fi ja podem veure el nou refugi de Colomers, això es dóna una alegria tot i que per arribar al final encara ens falta un bon tros. Son les 17h 17’ quan arribem al refugi de Colomers, la idea inicial de fer una parada i prendre unes cerveses havem de descartar-la dons l’últim taxi surt a les 18h 30’ i ja anem justos de temps.Una vegada reagrupats continuem la marxa, passem per l'antic refugi de Colomers, a la majoria dels components del grup ens venen a la memòria aventures passades en altra època.
Ràpidament iniciem la baixada, aquesta vegada pel mig del bosc, a les 17h 54’ arribem a la cruïlla on aquest matí ens hem desviat per iniciar la ruta dels estanys, continuem baixant fins arribar al pàrking on paren els taxis a temps per prendre l’últim, que ens portarà fins on hem aparcat els cotxes son les 18h 14’.Tot i que aquesta excursió ha sigut bastant forta, 8h 40’ de caminar amb 700m de desnivell i uns 13 Qm de recorregut, hem pogut conèixer aquest espectacular indret on els estanys es multipliquen a l’ombra dels espectaculars cims de més de 2700m.
