NOVEMBRE 19/11/2011

LLORET DE MAR / TOSSA DE MAR. (19-11-2011)
L’excursió del mes de Novembre, es una de les etapes del Camí de Ronda, tot i que la primera part discorre pel GR-92, a partir de la Cala Morisca, prendrem una variant, que fa poc temps a sigut oberta i que ens permet descobrir cales i indrets amagats per aquesta part del litoral. L’excursió es pot catalogar con un trencacames de considerable duresa.
Ens trobem al pàrking de la zona esportiva de Lloret de Mar, les reunions informatives que en tingut al Club fem palesa la duresa de la ruta, i les dolentes previsions meteorològiques, han fet que domés 10 companys ens atrevim a fer aquesta sortida.
Con havem de travessar Lloret, no ens podem perdre una visita a l’església de Sant Romà, construïda entre 1509 i 1522, és una de les joies de Lloret. Originalment tenia una nau única, que poc després va ser ampliada amb capelles laterals. El campanar, coronat amb merlets d'aspecte casteller, tenia la funció de torre defensa. Entre 1910 i 1916, es va fer una gran reforma projectada per l'arquitecte modernista Bonaventura Conill, malgrat els canvis, va preservar l'estructura gòtica amb el portal ogival i el campanar de torre.
Arribem al Passeig Marítim per trobant els senyals del GR-92. El camí, passa pel costat del Castell d’en Plaja, situat sobre la platja de Sa Caleta, és un de les icones mes conegut de Lloret de Mar. La Casa Castell, fou un caprici de l’industrial gironí Narcís Plaja, el projecte es va iniciar l’any 1935 dirigit per l’arquitecte Isidor Bosch.
Passat el Castell, arribem a la Cala dels Frares. El seu nom, es deu a les roques que sorgeixen de l’aigua com una desfilada de frares cap a l’oració, el mes gran, rep el nom d’Es Frare Gran.
Continuem pel Camí de Ronda que ens porta fins la Cala Trons. Petita i tranquil·la cala de sorra ideal per gaudir d’un bany en família.
Fen una parada per esmorzar i ens adonem que el Camí de Ronda està tallat per les esllavissades provocades pels últims temporals. No es queda mes remei, que continuar per la urbanització de la Tortuga avanç del que teníem previst. Anem avançant fins retrobar els senyals del GR-92, seguin-les, arribem fins una petita plaça des d’on unes escales en forta baixada, ens porten a un altre tram del Camí de Ronda, anant cap a la dreta, passant per sota d’un túnel, s’arriba a la Cala Tortuga on en altre temps unes escales practicades a la roca arribàrem al mar, degut a unes esllavissades del terreny, aquestes escales han desaparegut, i és impossible baixar a la cala. Tornem i prenem el camí de l’esquerra que perfectament integrat al paisatge ens permet gaudir d’aquesta part de la costa. El camí sembla que quedi tallat per una porta de ferro, però al apropar-nos, ens adonem que està una mica oberta i es pot passar. Creuada la porta arribem a unes finques, que pel seu punt d’abandonament sembla que vam viure temps millors, tot i que estan situades en un indret privilegiat, per sobre de la Cala Gran.
Continuant per una pista, ens endinsem en el Camp de Golf de la urbanització La Llevantina, la pista queda tallada per una reixa de ferro, mentre ens apropem, un treballador del Camp ens indica que en un moment vindrà a obrir-nos. Travessada la reixa ens retrobem amb el GR-92, que per dins de la urbanització ens porta fins la Cala Canyelles.
La Cala Canyelles, és una esplèndida platja d’arena gruixuda completament urbanitzada, amb l’únic port esportiu de Lloret de Mar.
Seguint els senyals del GR-92, arribem a la urbanització de la Cala Morisca, on al senyal del GR-92, s’afegeix un senyal de color Blanc que és la que haurem de seguir des d’aquest punt. Deixem els carrers de la urbanització i una pista ampla de terra, ens porta fins la Cala Morisca. Petita i tranquil·la cala d’aigües clares que pot fer les delícies dels aficionats al busseig. Aquesta Cala, és un bon punt per fer la foto del grup, dons a mes de la seva bellesa, en Xiscu i l’Andreu ens deixant i tornen enrere com tenien previst.
Els senyals Blancs, s’enfilen per les roques i ens obliga a fer una petita grimpada, per prendre un corriol que en forta pujada ens porta als penya-segats des d’on tenim una altra perspectiva de la Cala.
El corriol segueix fins arribar a la vista de les cales: Porto Pí, Llorell, Platja Llorell, L’Ull de Vidre i Llevador. Una forta baixada que obliga a més d’un posar el cul a terra ens porta fins la sorra de les cales.
El temps continua ennuvolat però aguanta, la mar esta una mica moguda i fins ara no ens adonem que hi ha varies zones d’aquestes cales en que les onades arribem a tocar el bosc cobrint tota la platja, atens a la seqüència de les onades anem passant un a un, sense lliurar-nos de mullar-nos amb mes o menis quantitat.
Continuem seguint els senyals blancs, passat la Cala Llorell, travessem un túnel i arribem a la Platja de Llorell i la Cala Llevador. Creuem la platja i entrem a les instal·lacions del càmping Cala Llevador. En arribar a un revolt, unes escales baixen a la cala nudista de L’Ull de Vidre. Seguint per les instal·lacions del càmping arribem a la Cala d’en Carles, cala de les mateixes característiques que hem vist fins ara, petites i tranquil·les, en aquest cas, una pista de sorra, permet l’arribada de cotxes.
Tornem a prendre un corriol que en forta pujada s’endinsa en la Sureda d’en Santos, el camí en continues pujades i baixades permet gaudir d’una de les parts mes salvatges de la Costa Brava.
Seguint els senyals Blancs, arribem al Mirador dels Cards on aquesta variant enllaça amb el GR-92.
Des del Mirador dels Cards, tenim una magnífica panoràmica dels penya-segats, on destaca pel Sud la
Punta dels Cards, L’Escull de Cap Pelai i pel Nord la Punta d’en Querus, Sa Pedra Tallada i la Punta d’en Bram.
Com ja és hora de dinar, aprofiten aquest lloc privilegiat per dinar.
Ja fa estona que uns núvols negres am molta mala pinta s’aproximen pel Nord, dinem ràpidament i pel GR-92 anem directament cap a l’estació d’autobusos, no fos cas que ens enganxes la pluja.
En poc temps arribem a l’estació, l’autobus de Lloret encara tardarà mitja hora en sortir i tenim temps de prendrem’s un cafè.
Mentre descansem, anem comentant les incidències d’aquesta sortida i tot reconeixent que ha sigut bastant dura, ens ha permet gaudir d’una de les zones menis conegudes de la Costa Brava

OCTUBRE 15/10/2011

VILANOVA DE SAU - TAVERTET. (15-10-2011)
Al voltant de les nou del matí, anem arribant els 26 participants de l’excursió al pàrquing que hi ha al costat de la pressa de l’embassament de Sau, que es troba mig buit degut a la sequera que patim. A aquesta hora fa una mica de fresca i el cel està emboirat. A un extrem de l’aparcament es troba un panel que diu: “El 1962 es construeix el pantà, i des d’aleshores, canvià la fisonomia de la Vall de Sau. El poble de Sant Romà va desaparèixer sota les aigües i només el campanar hi sobresurt de tant en tant. Vilanova, en canvi, va emergir i l’antic poble rural ha sabut combinar la història amb la creació d’un centre de serveis dedicats a l’oci i al turisme.”
Una vegada que han arribat tots, amb un cel de color cendra, agafem els cotxes, creuem la pressa i ens apropem a l’hotel La Riba on deixem, definitivament, els vehicles. Aquí prenem un camí per la dreta que, en uns quinze minuts, ens porta a una cruïlla on continuem pel sender GR-2, en pujada. L’estret i costerut sender, erosionat per l’aigua i completament embarracat, sembla una sèquia. Amb certa dificultat, anem guanyant altura a través del bosc que també manifesta la sequera (no es veu cap bolet). Creuem una pista i continuem pujant per aquest sender acanalat. A l’arribar a un clar rocós, dubtem per aturar-nos a esmorzar, però seguim muntanya amunt fins a trobar un altre replà solellós on ens aturem. Asseguts als peus dels verticals farallons que conformen la cinglera, uns de color blanquinós i el més a prop, de color marró-vermellós, ens mengem els entrepans tranquil·lament.
Abans de les onze, reprenem la marxa. De seguida, el sender abarrancat es converteix en un sender empedrat; sembla una estreta via romana. A las onze, després de salvar la cinglera de Tavertet, arribem al Coll de Malla, on continuem per la pista que s’encamina cap a aquesta localitat on un cartell informa: “Tavertet 0.74 km”; una mica més endavant, a l’altura de les primeres cases, ens acostem a la vora del precipici que ens brinda una magnífica vista de la Vall de Sau. Seguidament, anem a la Miradora Accés est. Un cartell ens diu: “La Miradora és un morro de la cinglera sobre el sot de Balà. En un recorregut de prou feines un km que permet passejar-se per rang de cingles i contemplar les espectaculars vistes sobre el sot de Balà i el Salt del Molí Bernat...” En uns minuts arribem a un lloc des d’on presenciem el Salt del Molí Bernat, però sec; tan sols es veu la marca negra, estampada a la paret rocosa, produïda pel pas de l’aigua, així com la boca de la balma per davant de la qual es precipita la corrent quan el salt es viu. Ara solament podem imaginar l’aigua relliscant sobre la marca negra i saltant, en forma de vel, per davant de la balma. De cop, en Vela exclama. “Això sembla el Cañón del Colorado, però no tan Colorado”, referint-se a la pregona i allargada gorja que el torrent o riera de Balà ha excavat entre altes i verticals parets, pintades de color ocre la part superior i de to vermellós, la part inferior.
Desfem el camí fins trobar la pista de Tavertet on agafem el camí que es dirigeix cap al Pla del Castell, però de seguida prenem, per l’esquerra, un sender paral·lel al camí que, aviat, ens torna a la mateixa pista, tot just després de salvar una paret d’uns dos metres d’altura. Metres més endavant, un cartell ens anuncia: “Muralla Ibèrica de Tavertet”. Ens endinsem, per l’esquerra, per un bosquet on abunden els boixos, i de restes de muralles no veiem cap, tan sols uns munts de pedres mig coberts per la vegetació. De seguida, girem cap l’esquerra per un trencall que ens porta a la vora de la cinglera de Tavertet que ens proporciona una bona panoràmica: enfront, al fons, apareix, com una taca, l’Hotel La Riba; a la dreta, la pressa i l’embassament de Sau que serpenteja encaixonat entre les cingleres, i a l’esquerra de l’Hotel La Riba, es dibuixa, mig enteranyinada per la boirina, la llengua argentada del pantà de Susqueda.
A tres quarts d’una, continuem per la pista “Camí del Castell i el Puig de la Força” i deixem a la dreta el “Camí de Sau a Cabrera”. Aquesta pista, una mica aèria, que ens proporciona excel·lents vistes de la Vall de Sau i del pantà, ens deixa al mirador que es troba enfront del campanar de Sant Romà de Sau que sobresurt per damunt de les aigües; a la nostra dreta, el Puig de la Força, com la proa d’un vaixell, s’acosta sobre l’embassament; la sequera dibuixa una orla ocre que riveteja el perímetre del pantà, i el Matagalls i el Montseny tanquen, com a teló de fons, aquesta bonica composició que ens brinda la natura.
Desfem el camí fins al desviament marcat com “Camí de Sau a Cabrera / La Riba 2”, sender que es precipita cinglera a vall. De cop, veiem les romanalles d’un Citroen Mehari que descansen al costat del senderó. Després d’una prolongada baixada, arribem a la carretera asfaltada que ens deixa, de seguida, a l’Hotel La Riba on agafem els cotxes que ens porten a “L’Àrea d’esplai Vernets de Ca la Marta”, situada una mica abans de Vilanova de Sau, que disposa de taules i bancs de fusta, font i serveis ben cuidats. Dinem en aquest acollidor lloc i acabat l’àpat, ens acomiadem.

Rafael Torguet, soci 4938