NOVEMBRE 19/11/2011

LLORET DE MAR / TOSSA DE MAR. (19-11-2011)
L’excursió del mes de Novembre, es una de les etapes del Camí de Ronda, tot i que la primera part discorre pel GR-92, a partir de la Cala Morisca, prendrem una variant, que fa poc temps a sigut oberta i que ens permet descobrir cales i indrets amagats per aquesta part del litoral. L’excursió es pot catalogar con un trencacames de considerable duresa.
Ens trobem al pàrking de la zona esportiva de Lloret de Mar, les reunions informatives que en tingut al Club fem palesa la duresa de la ruta, i les dolentes previsions meteorològiques, han fet que domés 10 companys ens atrevim a fer aquesta sortida.
Con havem de travessar Lloret, no ens podem perdre una visita a l’església de Sant Romà, construïda entre 1509 i 1522, és una de les joies de Lloret. Originalment tenia una nau única, que poc després va ser ampliada amb capelles laterals. El campanar, coronat amb merlets d'aspecte casteller, tenia la funció de torre defensa. Entre 1910 i 1916, es va fer una gran reforma projectada per l'arquitecte modernista Bonaventura Conill, malgrat els canvis, va preservar l'estructura gòtica amb el portal ogival i el campanar de torre.
Arribem al Passeig Marítim per trobant els senyals del GR-92. El camí, passa pel costat del Castell d’en Plaja, situat sobre la platja de Sa Caleta, és un de les icones mes conegut de Lloret de Mar. La Casa Castell, fou un caprici de l’industrial gironí Narcís Plaja, el projecte es va iniciar l’any 1935 dirigit per l’arquitecte Isidor Bosch.
Passat el Castell, arribem a la Cala dels Frares. El seu nom, es deu a les roques que sorgeixen de l’aigua com una desfilada de frares cap a l’oració, el mes gran, rep el nom d’Es Frare Gran.
Continuem pel Camí de Ronda que ens porta fins la Cala Trons. Petita i tranquil·la cala de sorra ideal per gaudir d’un bany en família.
Fen una parada per esmorzar i ens adonem que el Camí de Ronda està tallat per les esllavissades provocades pels últims temporals. No es queda mes remei, que continuar per la urbanització de la Tortuga avanç del que teníem previst. Anem avançant fins retrobar els senyals del GR-92, seguin-les, arribem fins una petita plaça des d’on unes escales en forta baixada, ens porten a un altre tram del Camí de Ronda, anant cap a la dreta, passant per sota d’un túnel, s’arriba a la Cala Tortuga on en altre temps unes escales practicades a la roca arribàrem al mar, degut a unes esllavissades del terreny, aquestes escales han desaparegut, i és impossible baixar a la cala. Tornem i prenem el camí de l’esquerra que perfectament integrat al paisatge ens permet gaudir d’aquesta part de la costa. El camí sembla que quedi tallat per una porta de ferro, però al apropar-nos, ens adonem que està una mica oberta i es pot passar. Creuada la porta arribem a unes finques, que pel seu punt d’abandonament sembla que vam viure temps millors, tot i que estan situades en un indret privilegiat, per sobre de la Cala Gran.
Continuant per una pista, ens endinsem en el Camp de Golf de la urbanització La Llevantina, la pista queda tallada per una reixa de ferro, mentre ens apropem, un treballador del Camp ens indica que en un moment vindrà a obrir-nos. Travessada la reixa ens retrobem amb el GR-92, que per dins de la urbanització ens porta fins la Cala Canyelles.
La Cala Canyelles, és una esplèndida platja d’arena gruixuda completament urbanitzada, amb l’únic port esportiu de Lloret de Mar.
Seguint els senyals del GR-92, arribem a la urbanització de la Cala Morisca, on al senyal del GR-92, s’afegeix un senyal de color Blanc que és la que haurem de seguir des d’aquest punt. Deixem els carrers de la urbanització i una pista ampla de terra, ens porta fins la Cala Morisca. Petita i tranquil·la cala d’aigües clares que pot fer les delícies dels aficionats al busseig. Aquesta Cala, és un bon punt per fer la foto del grup, dons a mes de la seva bellesa, en Xiscu i l’Andreu ens deixant i tornen enrere com tenien previst.
Els senyals Blancs, s’enfilen per les roques i ens obliga a fer una petita grimpada, per prendre un corriol que en forta pujada ens porta als penya-segats des d’on tenim una altra perspectiva de la Cala.
El corriol segueix fins arribar a la vista de les cales: Porto Pí, Llorell, Platja Llorell, L’Ull de Vidre i Llevador. Una forta baixada que obliga a més d’un posar el cul a terra ens porta fins la sorra de les cales.
El temps continua ennuvolat però aguanta, la mar esta una mica moguda i fins ara no ens adonem que hi ha varies zones d’aquestes cales en que les onades arribem a tocar el bosc cobrint tota la platja, atens a la seqüència de les onades anem passant un a un, sense lliurar-nos de mullar-nos amb mes o menis quantitat.
Continuem seguint els senyals blancs, passat la Cala Llorell, travessem un túnel i arribem a la Platja de Llorell i la Cala Llevador. Creuem la platja i entrem a les instal·lacions del càmping Cala Llevador. En arribar a un revolt, unes escales baixen a la cala nudista de L’Ull de Vidre. Seguint per les instal·lacions del càmping arribem a la Cala d’en Carles, cala de les mateixes característiques que hem vist fins ara, petites i tranquil·les, en aquest cas, una pista de sorra, permet l’arribada de cotxes.
Tornem a prendre un corriol que en forta pujada s’endinsa en la Sureda d’en Santos, el camí en continues pujades i baixades permet gaudir d’una de les parts mes salvatges de la Costa Brava.
Seguint els senyals Blancs, arribem al Mirador dels Cards on aquesta variant enllaça amb el GR-92.
Des del Mirador dels Cards, tenim una magnífica panoràmica dels penya-segats, on destaca pel Sud la
Punta dels Cards, L’Escull de Cap Pelai i pel Nord la Punta d’en Querus, Sa Pedra Tallada i la Punta d’en Bram.
Com ja és hora de dinar, aprofiten aquest lloc privilegiat per dinar.
Ja fa estona que uns núvols negres am molta mala pinta s’aproximen pel Nord, dinem ràpidament i pel GR-92 anem directament cap a l’estació d’autobusos, no fos cas que ens enganxes la pluja.
En poc temps arribem a l’estació, l’autobus de Lloret encara tardarà mitja hora en sortir i tenim temps de prendrem’s un cafè.
Mentre descansem, anem comentant les incidències d’aquesta sortida i tot reconeixent que ha sigut bastant dura, ens ha permet gaudir d’una de les zones menis conegudes de la Costa Brava