JULIOL 08-09-10/07/2011

PICA D’ESTATS 8/9/10 DE Juliol de 2011-09-15
Ens reunim el divendres dia 8, a partir de les dues de la tarda en el pàrquing i àrea de pícnic de l’Artiga. Hem anat arribant en diversos grups. Uns s’han quedat a dinar a Puigcerdà, i altres a França. En total som uns 35 excursionistes. Comencem a caminar cap a tres quarts de tres seguint el riu que baixa de l’estany de Soulcer. Un pal indicador ens orienta cap el “Refuge du Pinet”, ”Pic du Montcalm”, ”Cascades de l’Artigue” Travessem el riu per un pont i deixem una cascada a la dreta. Al cap de mitja hora de caminar comencem a pujar pel bosc de Fontanal. Donada l’hora de migdia fa molta calor, però el bosc és molt ombrívol i ajuda a pujar poc a poc. Passada una hora i quart som a la sortida del bosc on fem un descans i un reagrupament, abans de continuar pujant. Caminem uns vint minuts més i arribem a l’Orri de pedra de Pla Nouzere, cal anar en compte, ja que pocs metres més enllà trobarem una bifurcació, junt a un pi solitari que porta al refugi de Pinet per l’estany Sourd, nosaltres continuem pel camí tradicional, en una hora quaranta minuts més de pujada arribem al Refugi de Pinet (2214 metres), els més àgils a les sis de la tarda i els més lents a dos quarts de set.
Prenem possessió de les lliteres respectives, ens dutxem i a les set sopem a l’horari del refugi. Després de sopar, contemplem el magnífic panorama crepuscular des del refugi mentre va pujant la boira. A partir de les vuit a dormir.
L’endemà, dissabte 9 de juliol, sortim del refugi de Pinet cap a la Pica d’Estats, a un quart de vuit del matí després d’esmorzar. El dia és completament clar i assolellat. Com que som molts, el seguici s’allarga segons les forces de cadascú entre trenta-cinc i quaranta minuts. Vorejant la vall de Barz, arribem a l’estany d’Estats, aquí agafem un pendent més fort superant un desnivell d’uns cinquanta metres, que ens porta a l'estany de Montcalm (2500 m).
Ens reagrupament un primer grup, i més allunyat ens segueix l’altre grup nostre que han sortit una mica més tard, i que avancen amb més lentitud.
Fins ara les muntanyes ens han proporcionat ombra, a partir d’aquí ja ens toca el sol, i el camí puja de dret en direcció a La Pica que tenim al davant. La ruta està molt ben senyalitzada com a sender de Gran recorregut, amb fites a vegades enormes i de formes curioses. Entre els 2700 i 2800 metres, travessem o voregem segons opcions diverses congestes, i en uns quaranta minuts arribem a la cruïlla d’unió amb el camí que ve del port de Sotllo. Continuem pujant i a les deu arribem al Coll de Riufret (2900 m), des d’on en mitja hora de pujada directe coronem La Pica (3143,5 m) a dos quarts d’onze els primers i amb diferencia de deu minuts a un quart d’hora els altres, la vista és impressionant i el dia esplèndid. El vèrtex és escarpat i rocós, insuficient en espai per la gran quantitat d’excursionistes que hi hem arribat i ens hi hem de moure, cal demanar pas per poder fer les fotografies i esperar torn, sobretot a la creu que corona el vèrtex.
Fetes les fotografies i contemplats els panorames anem cap el Pic Verdaguer (3129,4 m) que tenim a tocar, i a on pugem en uns deu minuts. Quan comencem a baixar estan arribant els companys del grup que ha sortit més tard. Continuem baixant i ens reunim altre cop al Coll de Riufred quan són dos quarts de dotze. Donada l’hora i el bon temps uns quants pugem al Montcalm (3078 m) en uns quaranta-cinc minuts entre anar i tornar. Continuem baixant arribant a l’encreuament del camí del Port de Sotllo a dos quarts d’una i a l’estany de Montcalm a dos quarts de dues on ens aturem a dinar. A quarts de dues reprenem la marxa de baixada i entre les tres i tres quarts de quatre segons la marxa de cadascú arribem al refugi. Dutxes, tertúlies a la terrassa del refugi i a les set com es norma sopem. Després de sopar els guardes del refugi amb guitarra i violí ens ofereixen un concert de cançons a càrrec dels estadants francesos, al que ens afegim en la mesura de les nostres possibilitats i coneixement de les cançons. Acabem el dia satisfets de que per fi i amb bon temps hem pujat a La Pica.
El diumenge dia 10, ens llevem a dos quarts de set, després d’esmorzar sortim del refugi i comencem a baixar a tres quarts de vuit. En lloc de tornar pel mateix camí de pujada, fem una volta a la dreta i baixem cap a l’estany Sourd on ens reunim a dos quarts de nou al costat d’una petita cabanya. Continuem avall fins a retrobar el camí de pujada, fem una petita parada a les nou i deu minuts a l’Orri de pedra del Pla Nouzere, continuem pel camí per on vam pujar ahir cap el bosc de Fontanal on per una forta pendent que baixa fent ziga zagues entre l’ombre del bosc i alguns trams de sol, retrobem l’indicador del camí de pujada cap a les deu. Seguim altre cop el curs del riu, la cascada i el pont i arribem a la presa de la central elèctrica de l’Artiga i al pàrquing / pícnic on tenim aparcats els vehicles entre un i dos quarts d’onze. Sense incidents arribem tots a Barcelona satisfets de la sortida i d’haver coronat tres cims de tres mil metres. Tant els que ja havien pujat a La Pica com els que hi han pujat per primera vegada.