SETEMBRE 28-29-30/09/12

OS DE CIVÍS / 23 ANIVERSARI (28-29-30 - 09 - 2012)
Durant la tarda del divendres anem pujant a Os de Civís els integrants d’aquesta trobada per commemorar el 23 aniversari de la creació de la Secció Excursionista de la UCC. Ens allotgem a l'hotel Os de Civís, que ja és com casa nostra per les reiterades vegades que ens hem albergat. Després de sopar, com el cel no augura bones intencions, en Ramon Poch i l’Abad, que és el que ha preparat el recorregut de 25 Qm per la vall de Madriu (Andorra),

proposen fer dos grups: un sortirà de l’hotel a les nou del matí, i l’altre, una hora més tard. Si plou, es pot anar a Andorra de compres, a Caldea o a veure algun museu.
A les deu sortim el segon grup, més nombrós que el primer que ho ha fet a les nou. Una hora més tard aparquem a prop de l’Estany d’Engolasters. De moment no plou, però damunt nostre tenim un cel amenaçador. A la vora de l’aparcament, a l’altre costat de la carretera comença l’itinerari marcat com El Camí de les Fonts; un altre cartell ens informa sobre el recorregut fins al Coll Jovell. El camí es molt bonic i

arranjat, sembla un passeig d’un jardí. Aviat arribem a la Font de les Ordigues que brolla un generós doll d’aigua. Metres més endavant, després de creuar un túnel ens apropem per la dreta a un mirador que ens regala una espectacular panoràmica: a sota nostra, els prats i camps de conreu envolten l’estilitzada església de Sant Miquel d’Engolasters, i al fons de la vall descansa Andorra La Vella sota la mirada de les muntanyes que la flanquegen.
Ara transitem per l’antic camí hidroelèctric d’Engolasters que ens porta, de seguida, a la Font de les Molleres que raja molt poc. Més

endavant, deixem a l’esquerra la Font dels Corralets completament seca, i en el moment que el camí comença a enfilar-se hi ha, a la dreta, una mena de refugi amb una llar de foc. Un cartell anuncia: Camí dels Matxos/Coll Jovell. A les dotze arribem després d’una forta pujada a l’altura del cartell Camí del Coll Jovell que segueix per la dreta; nosaltres continuem pujant pel sender de l’esquerra una mica més fins una mena d’explanada on hi ha plantada una cabana de troncs, semblant a les tendes dels indis americans. Des d’aquí en Ramon Poch truca als del primer grup que ja es troben al refugi de Fontverd. En

aquesta explanada hi ha dos camins que van al refugi de Fontverd, un per la dreta que triga 1h 10’, i l’altre per l’esquerra, que és el que agafem nosaltres, i que tarda 1h 05’. El sender, veritable tobogan amb continues pujades i baixades, va faldejant per sobre el fons de la vall, i creua diverses tarteres i diferents zones boscoses. Som a la Vall de Madriu, paraula derivada de “mare” i “riu”; aquesta vall és Patrimoni de la Humanitat des de 2004. Es tracta d’un paratge glacial, rodejat d’elevades muntanyes, on sobreviuen tradicions pastorívoles i una propietat comunal de 700 anys de vida. Mentre avancem per aquest

natural i feréstec indret, aviat sentim el soroll de les esquelles del bestiar. El cel es va carregant de núvols que pronostiquen pluja imminent. En Dídac, el net d’en Ramon Poch, ens desgrana una sèrie d’acudits i endevinalles mentre avancem per aquest magnífic paisatge. Més endavant, ja veiem el ramat de vaques i alguns cavalls pasturant al fons de la vall. Quan portem quasi una hora de camí des de l'explanada de la cabana de troncs, ens aturem perquè comencen a caure les primeres gotes. A sota nostre, hi ha un edifici i per la riba del riu dos companys nostres del primer grup ja se’n tornen a causa de la pluja i

de la boira.
Nosaltres també fem marxa enrere perquè la pluja comença a posar-se seria. Segons una nota que m’ha passat l’Abad, el primer grup una vegada arribats al Coll Jovell han continuat pel GR 64 fins al refugi de Fontverd per un camí amb una pujada bastant llarga i amb la dificultat de no relliscar per culpa de la pluja. Del Coll Jovell al refugi de Fontverd han trigat una hora, però el temps plujós i boirós no els ha permès gaudir del panorama que els envoltava, tan sols han pogut contemplar el riu, les vaques i els cavalls que pasturaven en el prat

pròxim al sender. A l’arribar al refugi de Fontfred han fet un petit descans i han aprofitat per decidir si continuaven o no. Mentre uns quants decideixen recular, en Serra, en Francesc Madrid i dos companys més s’encaminen cap al Pla de l’Ingla i arriben fins al refugi de Rius dels Oms on el mal temps els impedeix continuar fins a l’Estany de l’Illa. Els altres van baixant fins a trobar-se amb el segon grup a l’aparcament del llac d’Engolasters.
Quan nosaltres arribem a l’explanada de fusta ens trobem amb alguns companys del primer grup i tots junts ens dirigim a l’aparcament, sota

un plugim persistent. Agafem els cotxes i ens anem a un bar-restaurant on mengem els entrepans a la terrassa exterior, però a cobert. Continua plovent i la humitat i el fred es fan sentir: som a 8º.
A l’hotel, dutxa i descans, i després, sopar. Avui celebrem el 23 aniversari de la fundació de la Secció Excursionista, per això el pastís porta aquesta xifra. Mentre la Carme, impulsora d’aquesta fundació, amb l’Anna i en Dídac tallen el pastís, la cara d’en Ramon irradia felicitat al veure la seva dona, filla i net, tots

junts, en aquest emotiu moment. Com aperitiu de la representació teatral, en Dídac mostra la seva solvència, soltant un reguitzell d’endevinalles i acudits que fan riure a tothom. A continuació, el grup teatral, sota la direcció de l’Alsina, fa una esperpèntica recreació personal de les Olimpíades on destaca l’escena de la natació sincronitzada. Seguidament, ve el ball, el cremat, preparat com sempre per en Xavier, i el cant de les havaneres. A la una a dormir.

Rafael Torguet, soci 4938

 

 

Juliol 6-7-8/07/12

  Circ de Colomers  6-7-8/07/12
El mes de Juliol, és un mes propici per fer quelcom significatiu que afegeixi prestigi a la nostra Secció. Aquest any, s’han programats el dies 6,7 i 8 per anar a fer el Circ de Colomers en la Vall d’Arán, aquesta zona conté la major densitat d’estanys de tot el Pirineus.
Dins de les variades rutes que es podem fer, nosaltres hem escollit la ruta llarga, ruta circular d’uns 15 Qm i uns 800 metres de desnivell, que ens permet contemplar una vintena d’estanys.
Aquesta sortida per una o altra raó, el grup a quedat reduït a la mínima expressió, nou representants de la Secció més dos simpatitzants som els que intentarem assolir la fita prevista.
El Divendres dia 6, quasi tots a la mateixa hora, arribem al acollidor hotel Delavall, en mig de Vielha és un hotel que reuneix totes les condicions per tenir-lo en compte per altres ocasions.
Una vegada instal·lats, com l’Hotel no disposa de cuina anem a sopar al poble, com no tenim cap referència, entrem en un restaurant on l'amo ens proposa fer un “pica pica” que acceptem, a l’hora de pagar la factura també “pica”, i no tenim més remei que rascar-nos la butxaca, de totes maneres també i a de dir que el que hem menjat ha sigut excel·lent.
El Dissabte a les 7h 30’, ens trobem al menjador e l’hotel per esmorzar, en acabar, sortim cap a Salardú, pel camí recollirem a l’Andreu i en Joan que han anat al càmping d’Artíes amb la seva autocaravana.
En arribar als Banys de Tredòs, ens trobem que la carretera els mesos de Juliol i Agost està tancada, un servei de taxis fa la ruta fins l’inici de la pujada al refugi de Colomers.
A les 9h 30’ iniciem la pujada, no tardem gaire en arribar a les Planoles de la Llosa, normalment inundada, unes passarel·les de fusta aixecades uns 20 cm del terra eviten haver de mullar-se els peus, les passarel·les acaben en el pont que creua el torrent que baixa de la presa de Colomers, el camí es bifurca, el de la dreta va al refugi de Colomers i serà pel que tornarem i el d’enfront en forta pujada ens porta cap al circuit dels estanys.
A les 10h 17’ arribem al primer estany, es tracte de l’estany Clòto de Baish, la seva gran roca en mig formant una mena d’Illa li dóna un signe d’identitat. Voregem l’estany per la dreta, pujant a contracorrent la cascada que esglaonadament uneix aquest estany amb el de Clòto de Naut on arribem a les 10h 25’, fem una parada per esmorzar una mica.
Reiniciem la marxa i en 5’ (10h 30’), arribem a l’estany Long, la seva forma estreta i allargada explica el perquè del seu nom, enganxat a ell trobem l’estany Rodó, com una gran bassa la seva silueta queda descrita pel seu nom.
El dia és esplèndid, llueix el sol i la calor es deixa sentir, amb poca distancia hem passat per quatre estanys i això no a fet mes que començar.
Sena adonar-nos, a les 11h 30’ arribem a l’estany d’Obago que és amb el de Colomers el més gran d’aquesta part dels Pirineus. A partir d’ací s’inicia una forta pujada, en front el Pic de Ratera s’alça esplèndid retallant la seva silueta en l'immens cel blau.
A les 12h 50’ arribem a l’estany de Ratera de Colomers, el deixem darrera i en 10’ ens topem amb l’estany de Cap de Colomers que voregem per la dreta. Estem a 2500m, el terreny es torna pedregós, en front tenim el Tuc de Pòdo i el coll del mateix nom per on havem de passar a l’altra vessant, una tartera ens fa perdre les fites i havem de buscar la manera més fàcil d’arribar al coll. A les 14h 04’ arribem al Coll de Pòdo, de 2703, és la màxima alçada del recorregut. El coll, és una magnífica talaia des on puden veure la gran quantitat d’estanys que es concentren en aquesta part dels Pirineus.
Iniciem la baixada ràpidament, a les 14h 15’ arribem a l’estany Gelat, el lloc és esplèndid i bona hora per dinar.
Havent recuperar forces, continuem el camí, com la baixada és bastant forta hem d’anar amb mol de compte i l’avançament és força lent. Continuem per la bora del torrent de l’estany Gelat, a les 15h 56’ arribem a la zona on havem de creuar-lo, el torrent baixa en força i no és gaire fàcil trobar un lloc on passar sense haver de mullar-se els peus. Solucionada aquesta dificultat, continuem el camí, passem per un grup de petits estanys anomenats estanyets del Port son les 16h 08’. Continuem baixant, petits estanys sense nom van quedant enrere i a les 16h 23’ arribem a l’estany dels Cabidomats, deixem el pedregar que tanta estona ens ha acompanyat i entrem en una zona de prats bastant més agradable per caminar, A les 16h 55’ arribem a l’estany Mort, portem 7h 30’ de caminar i no és que estiguem morts però poc li falta.
Per fi ja podem veure el nou refugi de Colomers, això es dóna una alegria tot i que per arribar al final encara ens falta un bon tros. Son les 17h 17’ quan arribem al refugi de Colomers, la idea inicial de fer una parada i prendre unes cerveses havem de descartar-la dons l’últim taxi surt a les 18h 30’ i ja anem justos de temps.
Una vegada reagrupats continuem la marxa, passem per l'antic refugi de Colomers, a la majoria dels components del grup ens venen a la memòria aventures passades en altra època.
Ràpidament iniciem la baixada, aquesta vegada pel mig del bosc, a les 17h 54’ arribem a la cruïlla on aquest matí ens hem desviat per iniciar la ruta dels estanys, continuem baixant fins arribar al pàrking on paren els taxis a temps per prendre l’últim, que ens portarà fins on hem aparcat els cotxes son les 18h 14’.
Tot i que aquesta excursió ha sigut bastant forta, 8h 40’ de caminar amb 700m de desnivell i uns 13 Qm de recorregut, hem pogut conèixer aquest espectacular indret on els estanys es multipliquen a l’ombra dels espectaculars cims de més de 2700m.