SETEMBRE 28-29-30/09/12

OS DE CIVÍS / 23 ANIVERSARI (28-29-30 - 09 - 2012)
Durant la tarda del divendres anem pujant a Os de Civís els integrants d’aquesta trobada per commemorar el 23 aniversari de la creació de la Secció Excursionista de la UCC. Ens allotgem a l'hotel Os de Civís, que ja és com casa nostra per les reiterades vegades que ens hem albergat. Després de sopar, com el cel no augura bones intencions, en Ramon Poch i l’Abad, que és el que ha preparat el recorregut de 25 Qm per la vall de Madriu (Andorra),

proposen fer dos grups: un sortirà de l’hotel a les nou del matí, i l’altre, una hora més tard. Si plou, es pot anar a Andorra de compres, a Caldea o a veure algun museu.
A les deu sortim el segon grup, més nombrós que el primer que ho ha fet a les nou. Una hora més tard aparquem a prop de l’Estany d’Engolasters. De moment no plou, però damunt nostre tenim un cel amenaçador. A la vora de l’aparcament, a l’altre costat de la carretera comença l’itinerari marcat com El Camí de les Fonts; un altre cartell ens informa sobre el recorregut fins al Coll Jovell. El camí es molt bonic i

arranjat, sembla un passeig d’un jardí. Aviat arribem a la Font de les Ordigues que brolla un generós doll d’aigua. Metres més endavant, després de creuar un túnel ens apropem per la dreta a un mirador que ens regala una espectacular panoràmica: a sota nostra, els prats i camps de conreu envolten l’estilitzada església de Sant Miquel d’Engolasters, i al fons de la vall descansa Andorra La Vella sota la mirada de les muntanyes que la flanquegen.
Ara transitem per l’antic camí hidroelèctric d’Engolasters que ens porta, de seguida, a la Font de les Molleres que raja molt poc. Més

endavant, deixem a l’esquerra la Font dels Corralets completament seca, i en el moment que el camí comença a enfilar-se hi ha, a la dreta, una mena de refugi amb una llar de foc. Un cartell anuncia: Camí dels Matxos/Coll Jovell. A les dotze arribem després d’una forta pujada a l’altura del cartell Camí del Coll Jovell que segueix per la dreta; nosaltres continuem pujant pel sender de l’esquerra una mica més fins una mena d’explanada on hi ha plantada una cabana de troncs, semblant a les tendes dels indis americans. Des d’aquí en Ramon Poch truca als del primer grup que ja es troben al refugi de Fontverd. En

aquesta explanada hi ha dos camins que van al refugi de Fontverd, un per la dreta que triga 1h 10’, i l’altre per l’esquerra, que és el que agafem nosaltres, i que tarda 1h 05’. El sender, veritable tobogan amb continues pujades i baixades, va faldejant per sobre el fons de la vall, i creua diverses tarteres i diferents zones boscoses. Som a la Vall de Madriu, paraula derivada de “mare” i “riu”; aquesta vall és Patrimoni de la Humanitat des de 2004. Es tracta d’un paratge glacial, rodejat d’elevades muntanyes, on sobreviuen tradicions pastorívoles i una propietat comunal de 700 anys de vida. Mentre avancem per aquest

natural i feréstec indret, aviat sentim el soroll de les esquelles del bestiar. El cel es va carregant de núvols que pronostiquen pluja imminent. En Dídac, el net d’en Ramon Poch, ens desgrana una sèrie d’acudits i endevinalles mentre avancem per aquest magnífic paisatge. Més endavant, ja veiem el ramat de vaques i alguns cavalls pasturant al fons de la vall. Quan portem quasi una hora de camí des de l'explanada de la cabana de troncs, ens aturem perquè comencen a caure les primeres gotes. A sota nostre, hi ha un edifici i per la riba del riu dos companys nostres del primer grup ja se’n tornen a causa de la pluja i

de la boira.
Nosaltres també fem marxa enrere perquè la pluja comença a posar-se seria. Segons una nota que m’ha passat l’Abad, el primer grup una vegada arribats al Coll Jovell han continuat pel GR 64 fins al refugi de Fontverd per un camí amb una pujada bastant llarga i amb la dificultat de no relliscar per culpa de la pluja. Del Coll Jovell al refugi de Fontverd han trigat una hora, però el temps plujós i boirós no els ha permès gaudir del panorama que els envoltava, tan sols han pogut contemplar el riu, les vaques i els cavalls que pasturaven en el prat

pròxim al sender. A l’arribar al refugi de Fontfred han fet un petit descans i han aprofitat per decidir si continuaven o no. Mentre uns quants decideixen recular, en Serra, en Francesc Madrid i dos companys més s’encaminen cap al Pla de l’Ingla i arriben fins al refugi de Rius dels Oms on el mal temps els impedeix continuar fins a l’Estany de l’Illa. Els altres van baixant fins a trobar-se amb el segon grup a l’aparcament del llac d’Engolasters.
Quan nosaltres arribem a l’explanada de fusta ens trobem amb alguns companys del primer grup i tots junts ens dirigim a l’aparcament, sota

un plugim persistent. Agafem els cotxes i ens anem a un bar-restaurant on mengem els entrepans a la terrassa exterior, però a cobert. Continua plovent i la humitat i el fred es fan sentir: som a 8º.
A l’hotel, dutxa i descans, i després, sopar. Avui celebrem el 23 aniversari de la fundació de la Secció Excursionista, per això el pastís porta aquesta xifra. Mentre la Carme, impulsora d’aquesta fundació, amb l’Anna i en Dídac tallen el pastís, la cara d’en Ramon irradia felicitat al veure la seva dona, filla i net, tots

junts, en aquest emotiu moment. Com aperitiu de la representació teatral, en Dídac mostra la seva solvència, soltant un reguitzell d’endevinalles i acudits que fan riure a tothom. A continuació, el grup teatral, sota la direcció de l’Alsina, fa una esperpèntica recreació personal de les Olimpíades on destaca l’escena de la natació sincronitzada. Seguidament, ve el ball, el cremat, preparat com sempre per en Xavier, i el cant de les havaneres. A la una a dormir.

Rafael Torguet, soci 4938