DECEMBRE 03/12/2011

RUTA DE LES ERMITES. MONTSERRAT. (03-12-2011)
A un quart de deu, iniciem el recorregut a la Plaça de l’abat Oliva per l’esquerra de la font de les sis canelles fins al camí del Viacrucis, on continuem per les escales dels pobres, que sembla que no s’acaben mai. Mentre pugem els més de 800 graons, les Magdadenes, flanquejades per la Gorra Frígia i la Marinera, ens vigilen des de dalt. Trenta minuts més tard, fem un reagrupament a la plaça de Santa Anna. A pocs metres es troben les restes de l’ermita de Santa Anna: murs de pedra, cisterna d’aigua i molta brutícia. A la plaça de Santa Anna, prenem, per la dreta, el camí d’arrel. De seguida, arribem al Mirador dels Ermitans que ens regala una bona vista sobre el Monestir.
Després de pujar una sèrie de graons, veiem, a l’esquerra, l’Elefant, la Mòmia Gran i la Mòmia Petita; seguidament, el camí es torna més planer fins al Pla de la Trinitat, ubicat al cor de la Tebaida, sector de Montserrat que toca al Monestir, farcit de parets verticals i ermites. Esmorzem, metres més avall de l’ermita, en un lloc rocós i assolellat. Un mar de boira s’escampa, sota nostre, esborrant tota la vall del Llobregat; solament el Tibidabo i la Torre de Collserola, per una banda, i la Mola i el Montseny, per l’altra, traspunten per damunt del mantell blanc; la línia pirinenca, més llunyana, presenta la seva estampa hivernal.
Seguidament ens apropem a l’ermita de la Trinitat, anomenada també Palau de les Ermites per les dimensions que tenia. Adossada a l’extrem oriental dels Flautats i a la vora del camí que ve de Manresa, ara sols queden de l’antic edifici unes parets i una cisterna. Continuem per l’esquerra, direcció Sant Benet; aviat sentim els sons, llunyans i somorts, de les campanes del Monestir de Montserrat. Cap a les onze arribem a l’ermita de Sant Onofre, reconvertida en refugi d’escaladors. Desfem el camí fins a trobar el sender que, en forta pujada i dibuixant una sèrie de ziga-zagues, ens porta en uns quinze minuts a l’ermita de Sant Salvador, situada al peu de l’Elefant. Una porta, pintada de blau, dona accés a l’interior. A la dreta de la porta hi ha una cisterna, excavada a la paret vertical de la roca, quasi plena d’aigua.
Seguim fent camí. De seguida, remuntem el Collet de Sant Salvador on bufa un fort vent fredós. Aviat tenim enfront Sant Jeroni en el punt on el sender comença a davallar fins al Pla dels Ocells on hi ha un nus de camins. Nosaltres continuem pel sender de l’esquerra que s’encamina cap al Pas de Trencabarrals. Més endavant veiem la Panxa del Bisbe, a l’esquerra, on uns escaladors es troben al bell mig de l’agulla, i el Conill, a la dreta. Després del Pas de Trencabarrals arriben al Camí Nou, de San Joan a Sant Jeroni, camí ample que seguim per la dreta després d’una forta pujada. La boira, mentrestant, va pujant per la Vall Mala. A mà esquerra surt el corriol que mena a Santa Magdalena, en pujada; aviat deixem la cisterna d’en Jacob a la vora del sender i més amunt trobem l’Escala d’en Jacob, punt on el sender, molt estret, s’enfila entre dues roques a través d’uns graons pronunciats que moren en un collet on s’entronca amb el camí provinent de Sant Onofre i de Sant Joan. Nosaltres continuem amunt fins arribar a l’ermita de Santa Magdalena, emplaçament pràcticament inaccessible quan hi havia un castell que l’abat García Cisneros va reconvertir en ermita l’any 1498. Actualment, tan sols resten uns murs de pedra, graons a la roca, cisternes i terrasses. Fem un petit esforç i assolim, per l’esquenall, el cim de la Miranda de Santa Magdalena de 1132 metres d’alçada, que es troba una mica més amunt de l’ermita. En aquest excel·lent punt panoràmic fem la foto de grup. La boira, ara enteranyinada i esfilagarsada, ens permet bones vistes. Uns quants escaladors es troben en plena acció grimpant i escalant les llises i verticals parets d’algunes agulles. Tornem fins l’ermita de Santa Magdalena on agafem el sender que es precipita per una mena de barranc fins unes escales; baixem uns quants graons fins a trobar, a mà dreta, l’estret sender, protegit per una passarel·la de fusta, que es dirigeix cap a les properes ermites de Sant Onofre i Sant Joan, separades per una porteta. Aquest conjunt eremític, ubicat sota una balma a més de 1000 metres d’alçada, fou construït a l’inici de l’any 1000, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat, però aquestes dues ermites com les de Santa Anna, Trinitat, Sant Benet, Sant Salvador i Santa Magdalena foren destruïdes i alguns ermitans assassinats durant la Guerra del Francès (1808-1814). Ara sols veiem les restes que han quedat al descobert a partir de l’enderroc de l’antic berenador, construït a principis del segle XX, com la cisterna de carreus del segle XVI, l’accés als antics horts i el mur de contenció amb contraforts.
Deixem aquest interessant refugi eremític i ens apropem a la capella de Sant Joan, de construcció més recent (1869) i sense valor artístic, situada uns metres més avall. Sense porta i amb un estat d’abandonament, dona llàstima veure l’interior del temple. En deu minuts arribem al Pla de les Taràntules, encreuament de camins. Alguns companys ens deixen aquí per agafar el funicular de Sant Joan. La resta continuem pel camí ample de la dreta que va cap a Sant Miquel. Encarem l’última pujada de l’excursió; poc després, agafem un corriol que, en continu descens, ens deixa al costat de la Bassa de Sant Miquel on continuem per l’ampla pista. Aviat passem per davant de la Capella de Sant Miquel de construcció contemporània i acabada de restaurar, ja que es va cremar en l’últim incendi. De seguida ens queda a la dreta el camí de la Creu de Sant Miquel. Minuts més tard arribem a la Plaça de l’abat Oliba, on ens esperen els altres companys.
A continuació, anem cap al restaurant on ens serveixen uns canelons casolans molt bons, bacallà amb mongetes i samfaina, crema catalana, cafès amb una copa de cava i, per arrodonir el menú, un chupito d’Aromes de Montserrat. En Ramon Poch, per tancar la trobada, diu unes paraules que ponderen l’eficàcia de la Glòria que ens ha preparat, amb tot detall, l’excursió tan bé com ho ha fet en altres sortides. Finalment, el President ens desitja a totes unes bones festes nadalenques.
Rafael Torguet - Soci 4938