GENER 14/01/2012

PARC DEL GARRAF: CAMÍ MEDIEVAL I SERRA DE CAN PERERS. (14-01-2012)
A un quart de nou, deixem l’explanada que hi ha al davant de la masia, emblanquinada de gebre; creuem la zona de pícnic, i seguim per un ampli camí planer que s’endinsa per un bosc una bona estona, fins que comença a pujar. Després d’un altre tram planer i una nova pujada arribem a la carretera de Gavà a Begues, on continuem per un sender, lateral a l’asfalt, que ens porta a l’ermita de Bruguers.
Aquesta ermita és un edifici originari del segle X, amb planta d’una sola nau, absis semicircular i teulada a quatre vessants. Arquitectònicament, la nau i l’absis corresponen a l’estil romànic, mentre que la portalada i la volta del cor són del gòtic tardà. Actualment, cada dilluns de Pasqua s’hi celebra un aplec amb una ballada de sardanes i un dinar. Nosaltres aprofitem els bancs de l’explanada, així com uns graons, per descansar i esmorzar, acaronats pel sol.
Recobrades les forces, reiniciem la marxa pel sender estret i costerut que es dirigeix al castell d’Eramprunyà, i que neix al costat d’una de les estacions del Via Crucis. Un panell informatiu ens avisa: “Castell d’Eramprunyà i Església de Sant Miquel. Recinte tancat per obres de restauració”. Molt aviat, el sender ens regala una sorpresa: la Roca Foradada; es tracta d’una mena d’arc de pedra, veritable finestra que s’aboca sobre la vall, emmarcant una bonica panoràmica. Ara transitem pel Garraf Roig, format per gresos silicis; per això, les pedres de l’ermita, el terra del corriol, les roques i el mateix castell d’Eramprunyà presenten una coloració vermellosa, mentre el contrapunt està pintat del verd de la vegetació i del blau, més llunyà, del mar que tanca l’horitzó. Per aquest sender també passa el GR-92. Una mica més amunt, veiem un quadre de ceràmica dedicat als Goigs de la Mare de Déu de Bruguers, on apareix la Verge i quatre pentagrames amb la lletra corresponent. El pendent s’accentua i el sender traça diverses llaçades guanyant altura. Més endavant, unes fites ens porten fins a l’interior d’un bosc d’alzines. Aviat, el sender desemboca en un camí més ample, on coincideixen el GR-92 i el PR-C 39. Des d’aquest punt gaudim d’una ampla panoràmica del Garraf i de la plana, on destaca el canal Olímpic de Castelldefels. Aquí, deixem, a la nostra dreta, els recintes emmurallats que envolten el castell d’Eramprunyà que no visitem, i continuem pel PR-39.
El llibre de la Diputació de Barcelona Rutes de Patrimoni Arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals, ens dóna aquesta informació del castell: “Documentat des de mitjans del segle X, aquesta fortalesa va senyorejar un terme que incloïa les parròquies de Sant Miquel d’Eramprunyà, Begues, Gavà, Sant Climent de Llobregat i Viladecans. Va ser propietat dels comtes de Barcelona fins el 1323. El 1469, durant la guerra civil entre els partidaris de Joan II i la Generalitat, el castell va ser assajat i destruït per les tropes assetjants. Actualment és propietat de l’Ajuntament de Gavà.”
El PR-39, en continu i suau descens, ens porta a Can Bassoles, masia coneguda en l'Edat Mitjana com mas de Fonts Noves, actualment en ruïnes, on hi ha quatre cotxes aparcats (creiem que pertanyen a caçadors i, de seguida, queda confirmada aquesta suposició). A partir d’aquí el camí ample es converteix en un sender estret que es precipita en forta baixada cap a Can Flocant. Ens aturem una estona a descansar a una mena de glorieta o mirador de la masia de Can Flocant que ens brinda una bona panoràmica sobre el sector de la batuda.
Quan arribem al fons de la vall veiem un cartell que diu: “Atenció: batuda del senglar”; molt a prop, un caçador es troba al costat d’un edifici abandonat. Seguidament, deixem a la dreta uns horts i, per una pista ampla, arribem a l’explanada on hi ha cinc vehicles de caçadors que ja els hem albirat des de can Bassoles. Ara continuem per un sender que s’enfila pel bosc, al costat d’un torrent. En realitat, caminem en direcció al centre de la batuda; per això, ara veiem un seguit, intermitent, de caçadors amb escopeta i cartutxera, situats a la vora del sender.
Finalment, abandonem la zona d’influència de la batuda i, una mica més amunt, passem a la vall de l’esquerra que presenta una frondosa vegetació, sobre tot al fons de la vall. El sender, en pujada, desemboca a una pista. Aquí, ens aturem a descansar i a fer un reagrupament. Continuem per aquesta pista ampla fins arribar a Can Tardà, on ens aturem a dinar, asseguts damunt les pedres procedents de l'arruïnada masia i envoltats de la brolla que envaeix l’indret. Després de fer la foto de grup, emprenem el camí que ens porta a l’entrada de la Sentiu; després de creuar la urbanització, agafem un corriol paral•lel a la carretera de Gavà que, en uns minuts, ens porta a Can Llong.
Rafael Torguet, soci 4938