jueves, 25 de octubre de 2012

Maig 16/05/12

ALÒS DE BALAGUER / CONGOST DE MU 16-05-12

L’excursió del mes de Maig, transcorre pel poc conegut Congost de Mu en la comarca de la Noguera.
El punt de trobada, és als afores del poble d’Alòs de Balaguer, petit poblet, conegut per la gran quantitat de fons d’aigua que brullen constantment i pel seu Castell.
Tot i que les previsions meteorològiques no son gaire bones, de moment, el cel està totalment blau, i uns bonics núvols blancs com bolles de cotó no fam preveure que el dia empitjori.
A les 9h 15’ tots estem a punt, iniciem la caminada per una pista ampla apta per cotxes que discorre pel marge del riu Segre.
El riu baixa ple de bora a bora d’una aigua neta i tranquil·la, guiada per les impressionant parets de l'Estret de Mu.
Encara no hem caminat 30’, arribem a una zona de pícnic amb unes grans taules de pedra, una font, i una curiosa construcció rodona amb una llarc de foc al centre, una xemeneia i uns bancs de fusta adossats a la paret, aquesta construcció, tant pot servir d’aixopluc, com per fer-se unes costelles a la brasa.

 Com hem hagut de matinar força, degut a la distancia des de
Barcelona, ens sembla bona idea aprofitar aquestes instal·lacions per esmorzar.
Desprès d’esmorzar continuem la marxa, la pista, acaba a l’entrada de l'Estret de Mu (10h 17’), una passarel·la enganxada a la paret ens facilita el pas.
El riu discorre entre les parets del congost, el sender de vegades baixa a ram de riu i altres s’eleva a cotes més altes.
L’espectacle que forma el riu, encaixonat entre les altes parets del congost és espectacular.
Ens anem endinsam pel congost, ja comencem a veure les parets de la pressa de Camarasa i la Central Elèctrica.
Arribem a una cruïlla de camins (10h 59’), 100 metres per sota nostre,  
podem veure el pont penjat que travessa el riu Segre per anar a Camarasa, nosaltres, havem de seguir el camí que s’enfila fen siga sagues uns 400 metres fins arribar al mirador de la Peralta (12h 00’). Desprès d’uns petits incidents, arribem al mirador, fem un descans d’uns 30’ admirant la imatge de la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa.
Pel Camí de lo Palomar iniciem la tornada, es tracta d’un corriol que discorre per la cota de 700 metres entre matolls, i sense cap ombra que ens protegeixi del Sol, que ja "apreta" a aquesta hora del dia.
En arribar a la Cabana de la Coma del Poll (13h 45’), base del cim Castellàs, trobem uns arbres que ens donen suficient ombra per dinar
tranquil·lament. Com tenim el Cim del Castellàs davant nostre, un grup s’anima a assolir el cim, tot i que el camí per pujar, no està gens definit, comencen a pujar buscant el camí menys complicat, en 20’, ja estan dalt del cim des d’on ens saluden fen volar la senyera del Club.
Quan els companys que han assolit el Cim han acabat de dinar (14h 50’), continuem el camí. Desprès d’uns dubtes i gracies al GPS, trobem el corriol que pel mig del bosc envolta el cim del Castellàs. El camí condueix a una ampla pista que en lleugera baixada, ens apropa al poble, en arribar a una cruïlla (16h 00’), un pal ens indica cap al Castell d’Alòs.
En poc més de 10’, arribem al Castell. El conjunt fortificat d’Alòs de Balaguer es troba a la confluència de dos barrancs amb la desembocadura
al Segre. Aquesta construcció està protegida per tres costats per uns impressionants penya-segats, essent accessible solament pel costat del poble. De fet era conegut per la seva quasi inaccessibilitat
El castell d’Alòs és un dels més grans i més complexos d’aquesta comarca. S’hi poden diferenciar diversos elements que poden pertànyer a moments diferents.
 Es pot suposar l’existència d’una primera construcció musulmana, a la qual correspondrien part del mur N, el petit mur NO, que forma l’esperó, i molt poc de la paret O. Aquesta construcció potser fou feta el segle X.
Després de la conquesta cristiana, a l’inici del segle XI s’afegí l’alta torre circular. Aquesta torre de guaita estratègica, sembla vigilar més la zona
muntanyosa que la del riu. Al final del segle XII o al segle XIII, es construïren les diverses sales meridionals, fet que segurament degué comportar la destrucció de part de la fortificació andalusina. Ja en època feudal es devien construir bona part de les muralles que veiem ara.

Desprès de tafanejar una mica del que queda del Castell, ens fem la foto de grup, i acabem aquesta bonica
excursió, prenent-nos unes cerveses en un bar del poble i comentant les incidències que hem tingut (16h 42’).

 



 
.

 
















No hay comentarios:

Publicar un comentario