10/03/12 MARÇ

PUIG DE LA BASTIDA - PLA D’AIATS (10-03-1012). Passat Cantonigròs, aproximadament al km 26 de la carretera C-153, agafem la pista forestal que surt per l’esquerra i que, en dos kilòmetres, ens porta al Coll de Comajoan, on aparquem els vehicles al costat de la cadena que barra l’entrada de la magnífica masia de Comajoan. Aquí mateix, a les 9 h 50’, iniciem l’excursió pel Camí Ral de Vic a Olot, segons indica un rètol. La pista, senyalitzada amb marques grogues, avança, quasi planera, rodejant el cingle d’Aiats. A l’alçada del Pla de Bertajol, s’afegeix el Gr-2 que el deixem quan, més endavant, prenem una pista per l’esquerra que, en lleugera pujada, ens porta a l’antiga masia de Cal Santcrist de la que solament resta un cobert rodejat de prats. Al costat d’aquest edifici i vigilats pel Puig de la Bastida, esmorzem aprofitant un muret i l’herba del prat que ens serveixen de seients; un sol primaveral afegeix un plus positiu.
     A les 10 h 40’, emprenem la marxa. De seguida veiem en un racó ombrívol restes de glaç que ens recorden el fred gèlid de fa unes setmanes. Després d’entrar a una fageda, passem una tanca, i quan som al Pla de la Soca iniciem una pujada fins arribar al Coll de Santcrist. Es tracta d’un coll molt pla que gaudeix de bones vistes. Aquí coincidim amb un grup de senderistes de Sant Julià de Vilatorta que busquen, una mica despistats, el sender que puja al Puig de la Bastida; una vegada orientats s’enfilen cap amunt abans que el nostre grup. Nosaltres deixem el camí ample que es dirigeix cap al Cabrera i emprenem el sender per l'esquerra, al principi poc definit, que s’enfila cap al Puig de la Bastida per dins del bosc. A les 11h 20’, assolim l’allargassat cim de 1.249 m. d’alçada, on ja ha arribat el grup de Sant Julià de Vilatorta. Després de gaudir d’una esplèndida panoràmica on destaquen el Puigsacalm, en primer terme, i l’emblanquinat Canigó, més llunyà, fem la foto de grup.
     Recorrem el llarguer llom del Puig de la Bastida i iniciem la ràpida baixada fins el Coll de Sións. Carenem una mica i, de seguida, per un tram dret i estret assolim, amb algun petit grau, el Pla d’Aiats d’una alçada de 1.307 m. Es tracta d’un pla d’uns 1.500 m de llarg i 150 m d’ample. Un sender, flanquejat de bronsa i falgueres que presenten un to marró a causa de la greu sequera que patim des de fa mesos, ens porta fins la senyera que ondeja a la vora del precipici. Aprofitant la caloreta del sol, ens aturem a descansar i gaudir de les vistes que ens ofereix aquest mirador sobre tres comarques diferents: Osona, la Garrotxa i la Selva, entre les quals s’aixeca el Collsacabra, però també albirem el sector de Rupit, Cantonigròs, la Plana de Vic, el Montseny, al fons, i al peu de la
cinglera, clissem la masia de Comajoan i la petita ermita de Sant Gil, envoltades de prats. A les 12h 45’, agafem el sender que es dirigeix al Cabrera i que transcorre pel mig del pla, entre boixos i pins d’un verd groguenc degut a la sequera. Deixem aquest sender a l'altura de les Cabanes d’Aiats, dues edificacions, que semblen una masia, situades en una clotada; es van construir quan en aquest pla es sembrava patates per la dècada dels quaranta del segle passat. On hi havia patates, ara hi ha pins; molts d’ells mostren els efectes de la processionària en forma de cabdells blancs. Al costat d’aquestes dues cabanes comença el grau procedent d’Aiats, anomenat també grau de la Serrica, de l’Escaleta o Escales d’Aiats. Agafem el sender que neix a la vora de les cabanes d’Aiats i que es precipita muntanya avall per salvar la fenomenal muralla de la cinglera. El corriol comença a davallar per una fageda on veiem senyals de color blau, i continua baixant
ininterrompudament, dibuixant atrevides llaçades; passem per alguns trams empedrats i altres que presenten certa dificultat per la seva verticalitat. Més avall, el sender surt del bosc i travessa una
obertura on fem una llarga graonada, amb compte, perquè a la dreta tenim un cingle vertical. Des d’aquest punt veiem la masia d’Aiats, al fons. El sender continua un tram encastat dins de la canal; segueix un tram on s’aixeca una polseguera per ser el camí de terra i, finalment, arribem al pla, a l’altura de la masia d’Aiats que presenta una ampla façana amb nombroses finestres. Un ramat d’ovelles descansa en un pratal costat de l’edifici.
     Des d’aquesta magnífica masia ens dirigim, vorejant uns camps de pastura i de conreu, a l’esplèndida Casa de Comajoan, de noble presència. A la vora, hi ha l’ermita de Sant Gil on apareix gravada la data 1736. Asseguts al prat que hi ha enfront del petit temple, uns sota l’ombra que brinden unes alzines i altres al peu d’uns roures despullats, dinem plàcidament. Abans de regressar als cotxes, fem una llarga migdiada.
    A les 15h 10’, recorrem els 200 metres que hi ha fins al Coll de Comajoan on es troben els cotxes aparcats a la vora de la cadena. Seguidament, anem a Contonigrós on aparquem al costat del camp de futbol. Aquí es planteja dues opcions: Una, anar a la Foradada; l’altra, visitar un bar. Al final, guanya la segona proposició. Tots ens dirigim a un bar del poble on prenem cafès, clares, cerveses... i descansem una bona estona.

Rafael Torguet, soci 4938