lunes, 3 de octubre de 2011

FEBRER 25/26/27-02-2011

25-26-27 DE FEBRER 2011. OS DE CIVIS (RAQUETES).

Durant el dia 25, anem arribant a l'hotel Os de Civis el centenar d’excursionistes que, per tercer any consecutiu, visitem aquest bonic indret. Os de Civis, a 1650 metres d’altitud i situat al peu del pic d’Aós (2406 m), en la confluència dels rius Setúria i Salòria, és l’únic poble de Catalunya al que solament es pot accedir des d’Andorra. Una carretera que surt de Sant Julià de Loria serpenteja uns 8 quilòmetres per una estreta vall fins arribar a aquest poble lleidatà, perdut i semioblidat, malgrat gaudir d’un entorn meravellós, fins que el turisme l’ha tornat a reviure. El succés esperpèntic següent il•lustra l’abandó i solitud d’aquest llogaret: A conseqüència de les riades del 1982, el poble es va quedar incomunicat, fins que un dia va arribar un helicòpter de la Guàrdia Civil que va ser rebut, en principi, amb alegria pels pocs habitants; però l’helicòpter no va aterrar, es va limitar a llançar un escrit que deia: “Si necesitan algo, llamen por teléfono”. Un ajut fantàstic: al poble no hi havia telèfon.
El dissabte, 26, ha despertat clar i assolellat, les muntanyes que envolten Os de Civís, apareixent sense neu, clapes soltes, ens indica que l'hivern no està sent gaire rigorós per aquests indrets, per sor tota la vessant de la cara Nord del barranc de Conflent és molt ombrívola i l'únic lloc on es pot trepitjar neu.
El primer grup, integrat per 36 raquetistes deixa l’hotel a les nou, per dirigir-se al Coll de Conflent i, a continuació, assolir el Bony de Trescul. Seguidament afegeixo la informació aportada pel Toni , referent al primer grup:”A les 10 hores 20’, arribem al Coll de l’Aubaga, on fem un reagrupament, doncs el nombrós grup s’ha anat disgregant a poc a poc.
Una vegada tots reunits, seguim la ruta; les grans roderes, produïdes per algun vehicle bastant pesat, ens faciliten el caminar i les raquetes entren a formar part de la decoració de les nostres motxilles.
A les 11 hores 30’ anem arribant al Coll de Conflent (2175 m); el sol llueix i no fa gaire vent. Com la temperatura és agradable, un petit grup es queda al mirador de Conflent i el gruix del grup comença la pujada. Els capdavanters s’esforcen a obrir traça i la forta pujada obliga a pujar fent continues ziga zagues per anar progressant; sense cap incidència s’arriba al cim del Bony de Trescul (2450 m).
Tot i que la pujada ha segut fatigosa, gaudim de la panoràmica que tenim des d’aquesta alçada; com els ànims estan a tope, decidim arribar-nos fins a l’altre cim que tenim a la vora; en 15’ arribem al Bony de la Costa (2390 m). La panoràmica no ha canviat gaire, però ens permet sentir-nos més muntanyencs. Després d’una petita estona al cim, iniciem el camí de tornada. Tenint en compte que és de baixada i la traça ja està feta, ràpidament arribem al coll de Conflent al mateix temps que els companys del segon grup que han sortit més tard.”
A tres quarts d’onze deixa l’hotel la segona expedició formada per 24 raquetistes.
Després dels primers tolls, amb algunes plaques de gel bastant relliscoses, alguns excursionistes es calcen les raquetes, mentre la resta les portem a la motxilla fins al Coll o Collada de Conflent. Aviat deixem a la nostra dreta el cartell “Zona de Ramaderia Extensiva”. Metres més endavant, hi ha una bifurcació; agafem la pista de l’esquerra, completament emblanquinada, que es dirigeix cap al Coll de Conflent a través d’unes llargues llaçades. Les roderes del vehicle i les traces fetes pel primer grup ens faciliten el caminar per la pista on el gruix de neu augmenta progressivament. Heineken, el gosset rodonet i de potes curtes de l’hotel, no para d’anar cap al davant i cap el darrera, comportant-se com un gos d’atura vigilant el ramat en un prat de la muntanya. David, el guia, també està a la guaita de no perdre cap unitat de l’expedició. El crac, crac, crac de les raquetes quan transitem per zones on la neu està una mica glaçada, trenca el prolongat silenci. A dos quarts de dotze fem un reagrupament, i 30 minuts després ens aturem una mica, en un replà, on hi ha el cartell: “Os de Civis 1h 8’”. Metres més endavant, seguim per la direcció: “Servellà 47 / Collada de Conflent 1h 2’”. Al voltant de la una, arribem a la Collada de Conflent on ens trobem amb el primer grup que baixa del Bony de la Costa. Ara bufa un fort vent, quasi gèlid. En primer lloc, anem a contemplar el paisatge des del mirador abocat a la vessant de Sant Joan de L’Erm i, a continuació, ens dirigim al segon mirador que domina la banda d’Os de Civis. Aquí, arrecerats al peu del mirador, dinem un petit grup, suportant el fort vent, mentre es van reagrupant els raquetistes del segon grup. Un cartell d’aquest mirador ens informa: “Mirador de Conflent. La Collada de Conflent és un indret immillorable als peus del Pic Salória, per gaudir de l’Alt Pirineu”
A les dues repicades, iniciem el descens pel sender que va, directament, a buscar el riu Salòria. Les marques grogues, pintades als troncs dels arbres, ens orienten, malgrat la gruixuda catifa de neu en pols que ha esborrat el senderó. De tant en tant, salvem, a rossegons, algunes pendents fortes. El recorregut, flanquejat de pins i d’algunes roques on el liquen ha deixat boniques empremtes de tons grocs i verdosencs, és molt bonic, malgrat les relliscades. A meitat de camí, salvem una filferrada; la mateixa on vam finalitzar, fa dos anys per culpa de les ventades huracanades l’ascensió a la Collada de Conflent. Una mica més avall, s’aturen a dinar els que han assolit el Bony de Trescul, aprofitant un bosquet de pins, als peus dels quals no hi ha neu. Abans de les tres, reprenem la marxa. Núvols grisencs comencen a esborrar el cel blau que ha prevalgut fins fa poc. Un quart d’hora després, arribem a la vora del riu Salòria, on hi ha dos camins que porten a l'Hotel i a Os de Civis: un sender, pel marge dret del riu, amb 48 minuts al poble, i una pista on un cartell indica: “Os de Civis 52’ / Borda de la Plana 38’”. Continuem per aquesta segona ruta.
Abans de les quatre, arribem a una nova bifurcació; aquí seguim la direcció: “Os de Civis 24’ / Borda de la Plana 10’” . Tot seguit, deixem a l’esquerra el cartell “Zona de Ramaderia Extensiva” i, en un no res, ja som a l’hotel amb la companyia d'Heineken, el gosset de potes curtes, que des de la collada ha portat un ritme més tranquil.
A dos quarts de nou, anem a sopar. Tots ens dirigim al menjador amb disfresses de l'Edat Mitjana El gran repertori de personatges (princeses, dames, fades, militars, guerrers, corsaris, escrivents, plebeus...), i la qualitat i riquesa del vestuari són dignes de les millors festes de disfresses o carnavalesques. Després del sopar, molt millor que el de la nit precedent, venen les paraules d’en Ramón Poch i, a continuació, dues representacions teatrals. La primera, dividida en dues parts, representada per la companyia estable i principal de la secció realitza una actuació excel•lent. El primer acte es centra en la reunió o trobada de Colon amb els Reis Catòlics, i el segon acte, en l’arribada del descobridor a Amèrica. Entre el dos actes, la faràndula plebea, protagonitzada per la colla que surt a caminar els dimarts, representem una paròdia satírica dirigida a la cúpula de la Secció Excursionista. Tot fet amb molt bon rollo. El ball, la cantada de les havaneres El meu avi i La bella Lola i el cremat, preparat pel Xavier, completen un dia rodó.
Rafael Torguet - Soci 4938

No hay comentarios:

Publicar un comentario