GENER 22-01-2011

CAMÍ DE RONDA (TOSSA DE MAR) - MASSÍS DE LES CADIRETES. (22-01-2011).
A un quart de deu, amb una temperatura força baixa però amb sol, iniciem l'excursió a l'estació d'autobusos de Tossa de Mar; creuem el camping abandonat que es troba al costat de l'aparcament i, tot seguit, per una forta pendent arribem a la Torre dels Moros, torre de vigilància dels segles XV i XVI, que ens ofereix, des de la seva estratègica situació solellosa, una meravellosa vista del conjunt emmurallat de la Vila Vella, de la platja i de Tossa. A continuació, agafem per l'esquerra la direcció: "Camí de Ronda. Soureda d'en Santos"; es tracta de la pista GR-92 que travessa un bonic bosquet de sureres, que ens porta, després d'un últim tram escalonat, al mirador dels Cards des d'on contemplem impresionants penya-segats i algunes cales solament accesibles per mar.
Tornem a prendre el Camí de Ronda, direcció "El Codolar"; primer transitem, amb precaució, per la zona alta dels penya-segats i, seguidament, per unes escales amb barana (lloc que permet fotografiar bonics enquadraments de la Vila Vella), arribem a les primeres cases del poble i a la cala El Codolar on descansen unes petites barques. Per un forat de la muralla, entrem a la Vila Vella, just al davant de la porta de la Torre que, des de l'any 1950, funciona com a Museu Municipal de Tossa. Des d'aquí pugem al far, extraordinari mirador. Asseguts a la terrassa del bar-resturant, esmorcem al resguard del vent i amb la companyia del sol.
A tres quarts d'onze, abandonem el far i emprenem el descens cap al Passeig Marítim. Pel camí passem per davant de dos canons encarats a l’entrada de la Badia de Tossa; metres més avall, veiem un temple en ruïnes encimbellat sobre el mar. Poc després, contemplem l'estàtua de l'Eva Gardner que recorda que ella i en James Mason van arribar l'any 1950 a Tossa per participar en el rodatge de la pel.lícula "Pandora y el holandés errante", fet que li va donar una certa fama a la població, batejada al film amb el nom d’Esperanza. Després de recórrer el Passeig Marítim que voreja la Platja Gran, arribem a la Mar Menuda, bonic racó sense sortida. Des d'aquí, per uns erms, sortim a la carretera; de seguida, agafem per la dreta el Camí de Ronda (sense senyalitzar). Uns metres més endavant, apareix un cartell que diu: “Cala Infern d’en Caixa; zona no accesible”; després d’una prolongada pujada, tornem a la carretera Gi-682; caminen uns 50 metres per l’asfalt i, en una corba, prenem per la dreta el Camí de Ronda que, en continua baixada, ens deixa al peu de la Cala Bona, just després de passar per una zona ombrívola amb un pontet de fusta inclós.
Prosseguim la marxa i aviat trobem una pedra al costat del camí amb aquesta informació: “ß Tossa - El cami de Ronda Giverola à” Ara anem per un recorregut poc arrecerat on el vent, fa una estona, s’ha despertat amb força; el Mediterràni d’un blau intens, ribetejat de blanca randa d’escuma, es mou amb bravesa al ritme que li marca el vent; el soroll de les onades que esclaten contra les roques es deixen sentir de debò. Minuts després, ens trobem al davant de la bonica Cala Pola, on s’aboca el camping Pola. Mentre creuem l’allargada zona d’acampada, salta l’alarma a l’altura de la zona de serveis i de la piscina; una vegada que hem passat els 34 senderistes, emmudeix, però torna a funcionar quan detecta un altre grup que ens acaba de creuar. Ens aturem una estona al Parking de la Zona d’Espera del camping.
Aquí deixem el Camí de Ronda i pel GR-92 ens endinsem en el Massís de les Cadiretes; aviat deixem un abellar a l’esquerra, anunciat per un cartell groc que avisa: “Atenció Abelles”. En Juli telefonea al Toni, que no ha pogut assistir a l’excursió, malgrat que l'havia preparat, per culpa d’una tendinitis; ens envia records. Mentrestant, la pista, en constant pujada, ens porta fins al Coll del Sastre on continuem per la dreta, direcció: “Sant Grau / Puig de ses Cadiretes”. Una mica més amunt, una pedra ens indica l’indret “Pins del Bisbe”, nom que rep un bosquet de pins. La pista del GR-92 continua guanyant altura, dibuixant diverses giravoltes, fins que arribem a les restes de l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, que fou destruïda per les tropes napoleòniques a l’inici del segle XIX. Esmorcem sota l’empara d’una paret tatxonada de petites creus, construïdes rústicament. Al costat de l’ermita, un surer ens mostra orgullós l’efígie de la verge esculpida en el tronc nu de l’arbre.
A l’abandonar aquest indret religiós, hem d’agafar, de seguida, un camí a la dreta, però continuem baixant per la pista d’anada. Abans d’arribar al Coll del Sastre ens adonem de l’error en el moment que ens creuem amb un ciclista, coneixedor de la zona. Ens aconsella continuar fins al Coll del Sastre i allí seguir la pista per la dreta que, en continu descens, ens portarà a l’entrada de Tossa de Mar. Així ho fem, i al voltant de tres quarts de tres, arribem a la riera de Tossa que porta un regall d’aigües molt netes. Continuem pel marge esquer del rierol fins arribar a les primeres cases de la població. Fem un reagrupament a l’aparcament del supermercat Maxi Dia i, seguidament, ens apropem al bar-restaurant “El Rincón de Galicia” on prenem uns refrescos i descansem una bona estona. El flaire que desprén una caldereta, que assaboreixen una parella situada al costat nostre, atrau les mirades de tots nosaltres, però principalment d’en Jordi Vela i del “doctor” Alsina.
A les quatre, ja som a l’aparcament de l’estació d’autobusos. Comiats fins la propera trobada de raquetes a Os de Civis.

Rafael Torguet, gener 12011.