lunes, 24 de mayo de 2010

Gener 23-01-2010

A les nou del matí, els 24 excursionistes d'avui ens trobem a l'Àrea d'estacionament temporal de Castell; és un aparcament que, ara a l'hivern, és de franc. Tot seguit, vorejant la bonica platja de Castell, una de les poques de sorra verge de la costa, ens dirigim cap al poblat ibèric, alçat a dalt del turó que tanca la platja de Castell pel flanc nord. Al cor d'aquestes runes, acaronats per un tebi sol, esmorcem. Al costat, abaix, la Foradada, una caleta amb un túnel natural de pedra, ens delecta amb una suau melodia marina. Un cartell, a més de donar una exhaustiva informació del jaciment arqueológic, afexeix un text en caràcters ibèrics, el més extens que s'ha trobat fins ara, i que encara no s'ha pogut desxifrar.
A tres quarts de deu, emprenem la marxa per un sender, senyalitzat amb uns pals amb marques de color vermell, que va carenant per la banda de mar. Mitja hora després, ens acostem a un mirador des d'on contemplem, per la dreta, la Cala Canyers d'aigües turqueses i, per l'esqerra, la Punta dels Canyers. Més endavant, passem per sobre la preciosa i diminuta Cala Corbs. Alguns arbres abatuts pel vent resten, com fosilitzats, aferrats a la terra, malgrat que són morts; altres, vius, s'arrosseguen pel sòl, martiritzats per la tramuntana. El camí es un prodigi de espectaculars vistes, dignes de ser pintades pels millors acuarelistes de marines.
Abans d'arribar a la Cala Estreta, veiem unes roques de color rogenc, la veta de les quals continua per sota l'aigua i emergeix a les Illes Formigues, que es troben just al davant. A tres quarts d'onze ens rep la Cala Estreta, on un noi encen el foc a la llar del refugi de pescadors, mentre un altre ensaca unes garotes que té apilades sobre una pedra. Un cartell, al costat del refugi, mostra unes fotos d'uns edificis antics i la següent informació: Les barraques de les cales de la Costa Brava havien aixoplugat molts pescadors durant els temporals, però també han estat escenari de nombrosos àpats populars, com aquest a S'Alguer. Avancem per la estreta franja de sorra, barrada segurament els dies de mala maror, fins arribar al flanc nord de la Cala Estreta, on un mirador ens permet gaudir d'una ampla panoràmica: a la nostra esquerra, apunta un tros de Calella de Palafrugell i, tancant la costa pel nord apareix el far de San Sebastià; en front, tenim les Illes Formigues amb el seu far, que sembla el periscopi d'un submarí; aquest far evita que, avui dia, les embarcacions no segueixin la mateixa sort dels baixells de l'armada francesa, derrotada en aquest indret per l'almirall Roger de Llúria.
A continuació, baixem a una petita cala, on s'inicia El Crit, que sembla que no té sortida, però a través d'un mar de pedres, creuem un forat que ens porta a un altra cala on hi ha dos edificis. A la paret d'un d'ells apareix escrit Cala Cap Roig i per aquest punt s'enfila un corriol que, després d'una llarga i forta pujada, ens porta a la cantonada de la tanca metàl.lica dels Jardins de Cap Roig. Aqui agafem una pista que va a Calella. De seguida, passem per davant d'una masia que té un rellotge de sol amb aquesta llegenda:Tothom que passi per aqui si vol saber l'hora que es, si fa sol que guaiti enlaire, no els hi fare pagar res.
De seguida, creuem una carretera i seguim la direcció Llafranc/ GR-92; continuem per l'Avinguda Costa Brava i, tot seguit, baixem per la dreta pel Carrer dels Castellets, que ens porta al mirador de la Cala del Golfet, on hi ha un pi alçat sobre un illot punxegut que vigila aquest encantador racó. Tornem a pujar a l'Avinguda i aviat agafem un carreró escalonat, on un cartell indica: Camí de Ronda; també hi ha una placa amb uns versos d'en Maragall: Dues coses hi ha / que al mirar-les juntes / me fa el cor més gran: / la verdor dels pins, / la blavor del mar. Al final de les escales, girem a la dreta, passem un passadís i arribem a la Cala del Golfet, on fem la foto de grup al costat d'un dels illots, anomenats Castellets.
Ara ens dirigim cap a Calella; passem pel front marítim de Calella de Palafrugell, pel bonic racó de la Plaça Port-Bo, on descansen unes barquetes de colors llampants. Una mica més endavant trobem una esquemàtica estàtua de ferro, dedicada a la Gent de Mar. Continuem vorejant la costa pel camí de ronda en direcció nord, que ens ofereix, de nou, esplèndides vistes.
Abans de les dues, entrem a Llafranc; baixem al flanc sud de la platja on dinem, asseguts a sobre d'una roca, amanyagats per les onades i sota un cel que, poc a poc, es va cobrint. Finalitzat l'àpat, anem a la terrassa del restaurant Bella Costa, on una eficient cambrera oriental ens serveix els corresponents cafès, tallats, trifàsics... El cel cada vegada és més gris.
A dos quarts de tres, emprenem la marxa cap a Palamós. A les tres, passem per la Plaça Port-Bo, on hi ha una terrassa ben animada així com les del carrer Calau, on Cisco es troba amb uns amics. Després d'atravessar diferents passos subterranis, abans d'arribar a la Cala del Golfet, pugem els graons on hi ha els versos d'en Maragall. Continuem per on hem vingut aquest matí, fins a una cruïlla on prenem la direcció: GR-92/ Roque d'Ases/ Platja de Castell, 1 h, 18 min. Quan passem pel costat de la masia del rellotge de sol, cauen quatre gotes. Més endavant, deixem la pista i agafem el Gr-92, per la dreta, que s'endinsa pel bosc. Una estona més tard, on tenim una bona vista sobre la linea costanera de Palamós, deixem el GR-92 i prenem, per l'esquerra, un trencall que es precipita per una forta pendent fins arribar a una pista; la seguim uns minuts fins que ens desviem per una senda que ens porta a la surrealista barraca d'en Dalí, plantada al bell mig del bosc. Cuatre graons permeten l'accés a l'interior de l'edifici a través d'una porta, totalment inclinada cap a la dreta, com si hagués estat forçada per les mans d'un gegant. Les càmeres digitals no cessen de disparar a aquesta curiosa façana, rematada per un ull de bou.
Quasi a les cinq, amb un cel grissenc però sense pluja, arribem a l'aparcament dels cotxes, després de vorejar la bonica i deserta platja Castell. Hem gaudit d'una caminada que ens ha ofert racons preciosos i vistes meravelloses i, a més a més, el temps, malgrat que som al gener, s'ha portat mol bé amb nosaltres.





































Rafael Torguet, gener 2010.

No hay comentarios:

Publicar un comentario